camp
1.
a.
m.
Extensió de terreny fora d'una població destinat al cultiu.
Un camp de tarongers.
b.
m.
Extensió de terreny situat fora de les poblacions que ocupen els cultius, els boscs, etc.
En el camp l'aire és net. Vam passar les vacacions en el camp.
c.
m.
Territori pla.
El camp d'Elx. El camp de Llíria.
d.
m. pl.
Conjunt de terres cultivades que volten una població, una masia, etc.
Aquell poble tenia els camps abandonats.
e.
a camp obert
(o
ras
)
Fora poblat on no hi ha tanques ni bosc.
f.
alçar el camp
Anar-se'n.
g.
camp a través
ESPORT
Cros.
h.
camp de cultiu
AGR.
Camp on es cultiven plantes o arbres fruiters.
i.
camps a través
Travessant llocs despoblats.
2.
a.
m.
Lloc on es practica o fa el combat, tant la lliça o camp clos com el camp obert on tenia lloc l'encontre entre exèrcits enemics.
b.
batalla a camp obert
HIST.
Batalla a ultrança celebrada a camp ras, fora del clos o lliça on era normal celebrar les batalles i els tornejos.
c.
camp clos
HIST.
Espai tancat on tenien lloc els duels judicials, els tornejos.
d.
camp de batalla
Lloc on dos exèrcits lliuren una batalla, un combat.
e.
camp de maniobres
MIL.
Terreny on les tropes practiquen exercicis de combat amb foc real en un temps de pau.
f.
camp de Mart
MIL.
Terreny destinat als exercicis militars.
g.
camp de tir
MIL.
Terreny destinat a la instrucció pràctica de la tropa amb l'ús de les armes de foc lleugeres.
h.
camp d'instrucció
MIL.
Terreny on les tropes de les guarnicions executen exercicis d'orde de combat i de tir individual.
i.
deixar el camp lliure
Retirar-se del combat.
j.
deixar el camp lliure
Retirar-se davant d'un competidor.
k.
dormir sobre el camp de batalla
Véncer una batalla o un combat.
l.
fotre
(o
fúmer
)
el camp
[
pop.
]
Fugir, anar-se'n.
m.
haver-hi
(o
tindre
)
camp per córrer
Disposar d'espai o de possibilitats per a actuar.
n.
morir al camp de l'honor
Morir al camp de batalla, en combat.
o.
romandre el camp
(a algú)
Véncer una batalla o un combat.
p.
tindre el camp lliure
No haver-hi obstacles.
3.
a.
m.
Campament, lloc on s'instal·la un exèrcit.
Assaltar el camp de l'enemic. Traslladar el camp.
b.
m.
Exèrcit.
El camp invasor.
c.
m.
[
fig.
]
Cada un dels partits en una lluita política, religiosa, etc.
El camp dels progressistes. El camp dels ortodoxos.
d.
camp atrinxerat
MIL.
Camp o plaça forta defés per un cert nombre de forts destacats units per elements de trinxera i protegits per un sistema de reixats de fil d'aram.
e.
camp de concentració
DRET/HIST.
Centre d'internament establit al marge dels procediments ordinaris de detenció on són confinades persones per motius de seguretat militar o política o com a forma de castic o d'explotació.
f.
camp de treball
DRET
Camp de concentració en el qual els reclosos són constrets a treballar.
g.
camp d'extermini
HIST.
Nom donat als camps de concentració establits pels alemanys a Polònia durant la Segona Guerra Mundial per a l'extermini en massa de la població jueua dels països ocupats.
h.
camp fortificat
MIL.
Camp defés per un sistema de forts o reductes.
4.
a.
m.
Extensió de terra descoberta i generalment plana destinada a un ús determinat.
Camp d'aterratge. Camp d'esports.
b.
camp d'aviació
AERON.
Aeròdrom.
En l'eixida de la ciutat hi ha un camp d'aviació militar.
c.
camp de treball
Lloc on es fan treballs d'interés públic, sovint relacionats amb el patrimoni ecològic o artístic, que normalment acomplixen grups de jóvens, dirigits per especialistes, durant les vacacions.
d.
camp d'urnes
PREHIST.
Tipus de necròpolis de la primera edat del ferro característic de l'Europa occidental.
e.
camp escola
ESCOLT.
En l'organització escolta, camp de formació especialitzada al qual concorren els caps o responsables que treballen en una mateixa branca o una mateixa edat.
5.
a.
m.
Àrea, tros de superfície terrestre.
b.
camp de gas
PETR.
Regió rica en hidrocarburs que fornix gas combustible.
c.
camp de gel
GEOL.
Banquisa.
d.
camp de gel
GEOL.
Regió coberta pel gel en terra ferma.
e.
camp de lava
GEOL.
Relleu aplanat i cobert de mantells de lava.
f.
camp de petroli
PETR.
Àrea d'un territori que té diversos jaciments que fornixen petroli.
g.
camp geotèrmic
GEOL.
Zona de la superfície terrestre en què les possibilitats d'explotació de l'energia geotèrmica són molt favorables.
h.
camp miner
MIN.
Part d'un districte miner que té depòsits minerals d'una espècie determinada.
6.
m. HERÀLD.
Camper.
7.
a.
m. BIOL.
Territori o regió d'un organisme.
b.
camp operatori
CIR.
Regió on es practica una intervenció quirúrgica.
8.
a.
m.
Porció d'espai o àmbit en què s'estén l'acció d'un òrgan, d'un aparell, etc.
El camp d'una ullera.
b.
camp acústic
ACÚST.
Regió de l'espai on es propaguen les vibracions sonores.
c.
camp de definició
(o
camp òptic
)
ÒPT.
Aquell que comprén tots els objectes visibles amb un instrument òptic determinat.
El camp d'uns prismàtics.
d.
camp visual
MED.
Extensió de l'espai que pot ser vista sense efectuar moviments de l'ull ni del cos.
9.
m.
[
fig.
]
Àmbit on és exercida, on s'estén, o que abasta una activitat.
El camp de la informàtica. El camp de la publicitat.
10.
a.
m. FÍS.
Conjunt de propietats específiques d'una regió de l'espai que afecten d'una manera característica les interaccions entre els cossos que hi són immergits.
Camp magnètic. Camp radioactiu.
b.
camp elèctric
ELECTR.
Camp creat per un sistema de càrregues elèctriques.
c.
camp electromagnètic
ELECTR.
Model físic que servix per a descriure les interaccions entre els cossos electritzats, entre els corrents elèctrics, i la radiació electromagnètica.
d.
camp electrostàtic
ELECTR.
Camp electromagnètic generat per un sistema de càrregues elèctriques en repòs.
e.
camp geomagnètic
GEOL.
Camp magnètic originat pels moviments de materials conductors en l'interior de la Terra i influït per la presència de corrents elèctrics variables de les capes superiors de l'atmosfera.
f.
camp gravitatori
FÍS.
Camp on es deixa sentir la influència de l'atracció terrestre.
g.
camp magnetitzant
MAGNET.
Camp magnètic destinat a produir imantació.
11.
a.
m. MAT.
Cos commutatiu.
b.
m. MAT.
Domini.
c.
m. MAT.
Distribució de valors que s'obtenen a l'associar a cada punt d'un conjunt una funció escalar
(camp escalar),
una funció vectorial
(camp vectorial),
o una funció tensorial
(camp tensorial).
12.
a.
camp accentual
LING.
Conjunt de posicions estructurals de cada paraula capaç de rebre l'accent en una llengua determinada.
b.
camp associatiu
LING.
Conjunt de paraules que evoca una paraula determinada en un parlant.
c.
camp de dispersió
LING.
Conjunt de les realitzacions fonètiques possibles d'un fonema, en contexts diferents, per alternança, o en un mateix context, per dos parlants diferents.
d.
camp d'entonació
LING.
Conjunt de tons compresos entre el més agut i el més greu, que oscil·la segons els parlants i les llengües.
e.
camp lèxic
LING.
Conjunt de paraules de la mateixa categoria gramatical que es troben relacionades semànticament i de manera que el significat de cada paraula queda limitat i determinat pels significats de les altres paraules.
f.
camp semàntic
LING.
Conjunt de nocions, constituït generalment per l'experiència humana, que està representat per un grup de paraules de la llengua.
13.
camp d'encreuament
BOT.
En la secció radial de la fusta, rectangle limitat per parets verticals de traqueides longitudinals i parets horitzontals de cèl·lules del parènquima radial, l'estructura del qual permet determinar les espècies de gimnospermes.