calçar
1.
a.
v. tr.
Posar el calçat (a algú).
b.
v. tr.
Confeccionar el calçat (a algú), ser el seu sabater.
El sabater del meu carrer calça tot el poble.
c.
v. tr.
Tindre el peu una certa llargària.
Calça el quaranta-dos.
d.
v. tr.
Comprar el calçat (per a algú).
On calces la teua filla?
e.
calçar pocs punts
Ser curt d'enteniment.
f.
calçar un xiquet
Traure-li els bolquers i vestir-lo de curt.
2.
a.
v. pron.
Posar-se, algú, el calçat.
Els diumenges es calçava sabates de xarol.
b.
v. pron.
Comprar el calçat.
Es calcen en les botigues de València.
3.
a.
v. tr.
Guarnir la part inferior (d'una cosa) amb una altra.
Calçar un mur.
b.
v. tr. AGR.
Amuntonar terra als peus (de certes plantes o de certs arbres).
4.
v. tr.
Posar una o més falques (davall d'una peça) per a alçar-la, fixar-la provisionalment, anivellar-la, etc.
Calçar un armari.
5.
v. tr. GRÀF./OFICIS
Al confeccionar la forma d'un gravat, alçar-lo perquè quede al mateix nivell que els caràcters tipogràfics.
6.
v. tr. OFICIS
Posar un tall postís en una ferramenta.
7.
calçar-se-la al revés
Resultar perjudicat, algú, per algun assumpte en el qual no s'ha posat bona intenció.
8.
calça't!
Expressió amb què s'advertix d'un perill, especialment amenaçant.