cabàs (Diccionari)

cabàs
1. a. m. Recipient constituït per un material flexible i amb dos anses que servix per a contindre o traginar runa, arena, etc.
b. m. Senalla 1.
c. abocar tot el cabàs Arriscar-se fins a l'extrem.
d. abocar tot el cabàs Excedir-se.
e. ai, cabàs! Ja és massa, això!
f. allà vas, cabàs! Es diu de les accions fetes impetuosament, irreflexivament, i que no poden ser parades una vegada s'han iniciat. S'ha trencat la botella, i el vi se n'ha eixit allà vas, cabàs.
g. allà vas, cabàs! Expressió per a indicar que una persona o una cosa no poden ser detingudes en l'acció que han iniciat. És una allà vas, cabàs!
h. estar (algú) com un cabàs de gats Estar boig.
i. fer un cas com un cabàs No fer gens de cas.
j. fer-ne una com un cabàs Fer una acció fora de propòsit i reprensible.
2. a. m. Cabassa da .
b. m. [ fig. ] Un cabàs de desficacis.
c. a cabassos loc. En gran quantitat.
3. m. [ p. ext. ] Conjunt de despeses d'una casa.

cabàs (Traducció Valencià-Castellà)

cabàs [ pl. -assos ] m. 1. capacho, capazo, moisés, cabás. El xiquet dorm al cabàs. ® El niño duerme en el cuco.
2. [ senalla ] espuerta.
3. a cabassos a espuertas, a montones.
4. abocar tot el cabàs poner toda la carne en el asador, pasar (o pasarse ) de la raya.
5. ai, cabàs! ¡esto ya es demasiado!
6. allà vas, cabàs!
7. fer un cas com un cabàs no hacer caso, hacer oídos de mercader.
8. fer-ne una com un cabàs hacer una trastada.

cabás (Traducció Castellà-Valencià)

cabás m. cabàs.

Et pot interessar