bufar
1.
a.
v. intr.
Fer eixir de la boca l'aire vencent la resistència dels llavis tancats.
Bufar de cansament, de calor, d'avorriment.
b.
v. intr.
Córrer el vent.
Bufava la tramuntana.
2.
a.
v. tr.
Adreçar, algú, el bufit (sobre alguna cosa).
Bufar una flama per apagar-la.
b.
v. tr.
[
p. anal.
]
Fer eixir aire d'un instrument apropiat.
Bufar el foc amb una manxa.
3.
a.
v. pron.
Unflar-se esponjant-se una capa de pintura, la crosta del pa, una pasta, la roba, etc.
b.
v. pron.
[
pop.
]
Embriagar-se.
c.
v. pron.
[
fig.
]
Envanir-se, agarrar fums.
4.
v. tr.
En el joc de dames, prendre al contrari una peça amb què havia de matar i no ho ha fet.
5.
estar
(algú, una cosa)
que bufa
Mostar-se furiós.
6.
no poder bufar
Respirar amb dificultat a causa del cansament.