bufador
1
1.
m.
Lloc on sol bufar el vent.
2.
a.
m. GEOL.
Forat, clavill, etc., per on ix un corrent d'aire, especialment el forat que comunica amb una cavitat subterrània.
b.
m. GEOL.
Forat a les roques pròximes al mar per on ixen aire o esguits d'aigua impulsats per les ones.
3.
a.
m. OFICIS
Instrument que consistix en un tub de metall o vidre i que servix per a bufar sobre una flama dirigint-la sobre l'objecte que es vol fondre, oxidar, reduir, etc.
b.
m. TECNOL.
Aparell que permet obtindre una flama estreta i llarga de temperatura molt alta
per mitjà de
la combustió d'una mescla d'un gas combustible i d'oxigen, que, dirigida a mà sobre un objecte qualsevol, servix per a calfar-lo i fondre'l.
c.
bufador de plasma
(o
bufador de laboratori
)
TECNOL.
Bufador per a aconseguir temperatures superiors a 4.200
['b<-->0C]
i que poden arribar a 50.000
['b<-->0C,]
en què un gas és projectat contra un arc elèctric.