brillanté (Diccionari)

brillanté
m. TÈXTIL Teixit blanc de cotó, decorat amb xicotets motius obtinguts bo i teixint, caracteritzat per la gran lluentor que li és donada en l'acabament i que produïx efectes de clarobscur segons com hi incidix la llum.

brillanté (Traducció Valencià-Castellà)

brillanté m. brillanté.

brillante (Traducció Castellà-Valencià)

brillante adj. brillant.

brillanté (Traducció Castellà-Valencià)

brillanté m. brillanté.

Et pot interessar