breu
1.
a.
adj.
De curta duració.
Un discurs breu. Vocals breus.
b.
en breu
D'ací a poc de temps.
c.
en breus dies
En pocs dies.
d.
ser breu
(algú)
No tardar massa a dir, a explicar, etc., una cosa.
2.
a.
adj. LING.
Es diu de la vocal i de la síl·laba que té la duració d'una unitat.
b.
f. LING.
Vocal o síl·laba breu.
3.
a.
f. MÚS.
En el cant pla, figura de nota plena o buida, de forma quadrada i sense pal, que constituïx la unitat rítmica de mesura.
b.
f. MÚS.
En la polifonia primitiva, nota quadrada equivalent a la mitat del valor de la llarga en ritme binari.
4.
breu pontifici
REL.
Document pontifici.