branca
1.
f. BOT.
Cada una de les parts en què es dividix i se subdividix el tronc o la tija de les plantes.
2.
a.
f.
[
p. anal.
]
En determinades classificacions, cada una de les parts, les categories o les derivacions d'una altra de més primitiva, central o bàsica.
Les branques d'una ciència, d'un art, d'una indústria.
b.
f.
[
p. anal.
]
ANAT.
Ramificació, part en què es dividix un tal·lus, un conducte orgànic, etc.
Les branques d'una artèria, d'una vena.
c.
f.
[
p. anal.
i
fig.
]
GENEAL.
Cada una de les diferents famílies eixides d'un tronc comú.
d.
f. LING.
Successió ordenada de segments d'un arbre en la qual cada un és limitat per dos nucs i dos de successius tenen un nuc comú.
3.
f.
Braç.
Un canelobre de quatre branques.
4.
f.
En unes ulleres, cada una de les dos peces amb què recolzen a les orelles.
5.
f. CONSTR.
En un portal o una finestra, pedra que forma cada un dels costats, brancal.
6.
f. GEOM.
Part d'una corba oberta que s'allunya cap a l'infinit.