1.adj. Que causa una impressió agradable per la seua bellesa, la seua gràcia, la seua elegància, la seua gentilesa.
2.m. pl. Joies, ornaments, que porten les dones, especialment les núvies.
3.fer bonic Ser adequat.
4.fer bonic Adornar.
bonic (Traducció Valencià-Castellà)
bonic -aadj. i m. i f. 1. coquetón -tona, bonito -ta, cuco -ca, lindo -da, majo -ja, mono -na, alhajito. Té un apartament molt bonic. ® Tiene un apartament muy cuco. Té un apartament molt bonic. ® Tiene un apartamento muy coquetón.