blanc
1
-a
1.
a.
adj.
Del color semblant al d'una superfície mat que reflectix la llum solar sense absorbir cap de les radiacions visibles, del color de la neu recent, de la sal comuna, o molt aproximat a estos colors.
b.
en blanc i negre
Dit de la pel·lícula, fotografia, etc., que no té colors, que presenta unes tonalitats que van del blanc al negre, passant pels grisos.
Un televisor en blanc i negre.
2.
a.
adj.
Clar de color, per contrast amb d'altres coses del mateix tipus, de color més fosc.
Cabells blancs. Peix blanc. Carn blanca. Raça blanca. Vi blanc.
b.
ser més blanc que la llet
Ser molt blanc.
3.
adj.
Sense color, empal·lidit.
Va quedar blanc com la paret quan li vaig contar l'accident.
4.
a.
adj.
En blanc.
Trobar una pàgina blanca en un llibre. Necessite un paper blanc.
b.
carta blanca
Naip sense figura pintada.
c.
donar carta blanca
(a algú)
Donar-li ple poder per a fer alguna cosa.
5.
adj.
[
impr.
]
Incolor, transparent.
Les portes tenen el vidre blanc per a mirar el carrer.
6.
adj. ANTROP.
Es diu dels representants del grup leucoderm.
7.
adj. GRÀF.
Es diu de les peces o dels elements tipogràfics més baixos que els caràcters d'impremta.
8.
adj. HIST./POLÍT.
Es diu de la persona considerada políticament conservadora o reaccionària.
Rus blanc.
9.
adj. METAL·L.
Es diu del color que adquirixen alguns metalls ja roents.
10.
a.
en blanc
Sense escriure, sense imprimir, sense marcar amb res.
b.
firmar en blanc
(un taló, un contracte)
Firmar-lo sense que en el lloc corresponent conste cap dada, cap limitació, etc.
c.
passar la nit en blanc
Passar la nit sense dormir.
d.
quedar en blanc
Quedar sense res, sense entendre res.
11.
metall blanc
METAL·L.
Aliatge que té estany i plom o antimoni com a components principals.
12.
vers blanc
POÈT.
Dit del vers d'una composició poètica que no té rima.
13.
veu blanca
MÚS.
Veu que té una extensió compresa dins dels límits de les veus de soprano i contralt.