beneir
1.
v. tr. REL.
Invocar, especialment el sacerdot, la protecció de Déu (sobre algú o alguna cosa) amb paraules o cerimònies rituals.
La mare beneí la taula. El sacerdot beneí els nous esposos.
2.
v. tr. REL.
Dedicar (una persona o una cosa) al culte diví per mitjà d'una acció o una invocació que la sostrau a tot ús profà.
Beneir l'aigua, una església, una imatge.
3.
v. tr.
Lloar, exalçar (algú o alguna cosa) pels beneficis rebuts.
Ha beneït sempre aquella inspiració.
4.
a.
v. tr. REL.
Concedir, Déu, la seua protecció, la prosperitat (sobre algú o alguna cosa).
Déu el beneí amb nombrosos béns.
b.
Déu et beneïsca!
Déu et faça bo!