bell (Diccionari)

bell -a
1. a. adj. Que té les qualitats que constituïxen la bellesa, ple de bellesa. Belles faccions. Belles paraules.
b. bell sexe Sexe femení.
2. a. adj. Molt bo.
b. bella mar Mar tranquil·la, quieta.
c. bell temps Clar, seré.
d. ser una bellíssima persona Ser ple de bones qualitats morals.
3. a. adj. Gran, fort, intens. Tindre un bell apetit. Va fer un bell ruixat.
b. una bella estona Una estona llarga.
4. a. adj. En locucions adverbials, precisament (allí, en tal moment, etc.). Al bell cim de la carena. Al bell mig del carrer. Al bell cor de la nit.
b. a bell ull Sense comptar, sense pesar, sense mesurar.
5. de bell antuvi Des del primer moment, abans de tota altra cosa.
6. de bell nou Una altra vegada.
7. de bell principi Primerament.
8. en un bell en sec En un moment i de sobte. Digué la paraula màgica i, en un bell en sec, el sac s'omplí de menjar.

bell (Traducció Valencià-Castellà)

bell -a adj. 1. bello -lla, hermoso -sa.
2. bell sexe bello sexo.
3. bell temps un buen rato.
4. bella mar mar en bonanza (o en calma ).
5. de bell antuvi en primer lugar, al principio.
6. de bell nou de nuevo, otra vez.
7. de bell principi en primer lugar.
8. en un bell en sec de repente, de pronto.
9. ser una bellíssima persona ser una bellísima persona.
10. una bella estona un buen rato.

Et pot interessar