base
1.
a.
f.
Suport sobre el qual descansa alguna cosa.
La base d'una muralla.
b.
m.
[usat adjectivament]
De referència elemental, primària, bàsica.
Campament base. Línia base. Equip base.
c.
f. AUDIOVIS./FOTOGR.
Suport.
d.
prendre com a base
Basar-se.
2.
a.
f.
Part inferior d'alguna cosa, per on esta descansa sobre el seu suport, especialment part inferior d'un mur, d'un pilar, d'una columna, d'una torre, etc., diferent de la resta de la construcció per la forma, per l'ornamentació, etc.
b.
f. ARQUIT.
Part inferior de la columna immediata al pla que la sosté.
c.
f.
[
p. ext.
]
ANAT.
Part d'un òrgan per on este va unit a un altre òrgan més cèntric.
La base del crani.
3.
a.
f.
Complex d'instal·lacions destinades a l'acompliment de determinades missions militars, científiques, etc.
Base aèria, base naval, d'operacions.
b.
f.
Lloc on radica este complex d'instal·lacions.
c.
f. COSMON.
Zona destinada al llançament de coets de sondeig atmosfèric, balístics o espacials.
4.
a.
f.
[
fig.
]
Allò per què alguna cosa se sosté, part o element fonamental, essencial, d'una cosa, d'una estructura, d'una relació.
Les bases d'un conveni.
b.
f.
[
fig.
]
SOCIOL.
Conjunt dels membres efectius d'una organització formal que no ocupen càrrecs burocràtics ni directius.
5.
a.
f.
Valor predeterminat pres com a referència en una comparació, en una mesura, o escollit com a unitat.
b.
f. ECON.
Preu usat com a unitat o terme de comparació per a calcular altres preus.
c.
f. GEOGR./TOPOGR.
Distància entre dos punts mesurada directament d'una manera molt acurada amb aparells especials situats en un paratge poc accidentat per a facilitar la mesura.
d.
f. MAR.
Distància compresa entre les dos alineacions que determinen la milla mesurada.
e.
base imposable
DRET
Quantia del capital, de la renda, la utilitat o la despesa que ha sigut fixada legalment i sobre la qual recau un impost determinat.
f.
base liquidable
DRET
Xifra que resulta de deduir de la base imposable les despeses necessàries per a obtindre la renda i altres quantitats autoritzades legalment.
6.
a.
f.
Element o ingredient principal o essencial d'una mescla, d'un compost, d'un medicament, etc.
b.
f. COSM.
Conjunt de substàncies actives que causen l'acció principal i característica d'un preparat cosmètic.
c.
f. COSM.
Conjunt d'ingredients que definixen el tipus d'un preparat cosmètic.
d.
f. EXPL.
Cada un dels components essencials d'una pólvora.
e.
f. PETR.
Família d'hidrocarburs que forma el percentatge més important o característic de la composició d'un petroli.
7.
f. MAT.
Grup d'elements d'un conjunt que permet expressar tot altre element del conjunt com a combinació lineal d'aquells.
Base d'una àlgebra. Base d'un espai topològic. Base d'un feix de corbes.
8.
f. DRET
Principi general establit per una llei de bases, per una llei marc o per una llei estatal en els casos de competències legislatives compartides amb les comunitats autònomes.
9.
f. ELECTRÒN.
Elèctrode intermedi d'un transistor, utilitzat correntment com a elèctrode de control i, per tant, anàleg a la reixa de les vàlvules.
10.
a.
f. ESPORT
En el beisbol, cada un dels angles del camp de joc.
b.
m.
i
f. ESPORT
En diversos jocs de pilota, jugador que distribuïx el joc.
11.
f. FILOS.
Infraestructura.
12.
a.
f. GEOM.
Cada un dels costats o les cares d'una figura geomètrica damunt del qual es pot considerar que descansa.
b.
f. GEOM.
En certes figures geomètriques, línia o pla paral·lels a la base.
Les dos bases d'un trapezi.
13.
f. LING.
Element que queda d'una paraula variable quan li són separats els afixos i els elements flexionals.
14.
a.
f. MAT.
Nombre del qual són funció tots els nombres d'una taula en un sistema numèric i que ha servit per a construir esta taula.
b.
f. MAT.
Nombre pres com a fonament de certs sistemes de notació o de determinades teories matemàtiques.
c.
f. MAT.
En un sistema de numeració de posició, nombre d'unitats d'un orde que componen una unitat de l'orde superior.
d.
f. MAT.
En un sistema de logaritmes, nombre que té per logaritme la unitat i que, elevat a la potència indicada pel logaritme d'un nombre en este sistema, és igual a este nombre.
e.
base d'una potència
MAT.
Nombre que caldrà prendre com a factor tantes vegades com indica l'exponent amb què està afectat.
15.
f. POÈT.
En la mètrica clàssica, peu inicial d'un vers que, per anacrusi, no compta en l'escansió.
16.
a.
f. QUÍM.
Cada una de les substàncies caracteritzades químicament per la propietat de provocar el canvi de color o el viratge de determinades substàncies orgàniques, anomenades
indicadors,
o bé de regenerar el seu color primitiu quan este ha sigut alterat prèviament pels àcids, o bé de donar amb els àcids reaccions de neutralització en què es perden les propietats característiques de les dos menes de substàncies i es formen sals.
b.
base de Br
['f<-->8nsted]
i Lowry
QUÍM.
Substància capaç d'acceptar ions hidrogen o protons.
17.
a base de
Prenent com a fonament.
Una metzina a base d'arsènic. Una beguda a base de café i alcohol.
18.
base d'articulació
LING.
Conjunt d'hàbits articulatoris que formen la pronúncia característica d'una llengua.
19.
base de comparació
LING.
Conjunt de trets fonològics comuns a dos o més fonemes en relació d'oposició.
20.
base de dades
INFORM.
Sistema que permet l'emmagatzematge de dades de manera estructurada i accessible a l'usuari a través de l'ordinador.
21.
base de temps
ELECTRÒN.
Circuit que produïx un senyal periòdic en forma de dent de serra, utilitzat en els tubs de raigs catòdics per a l'agranament de la pantalla.