baríton -a
1.
adj. LING.
En grec, dit d'una paraula que porta l'accent greu damunt de la vocal final o que té l'última síl·laba àtona.
2.
a.
m. MÚS.
Cantant de veu masculina, més greu que la de tenor i menys que la de baix, d'una extensió aproximada entre el sol
[dn<-->5]
1
i el sol
[dn<-->5]
3
.
b.
m. MÚS.
En una família d'instruments de vent, dit de l'instrument que, per la seua afinació o la seua extensió, ocupa el lloc corresponent o semblant al del baríton entre les veus humanes.
Saxòfon baríton.
c.
m. MÚS.
Instrument antic de cordes i arquet, variant greu de la viola d'amor.