bandir (Diccionari)

bandir
1. v. tr. Bandejar.
2. v. tr. [ ant. ] Cridar (algú) públicament per mitjà d'un ban.

bandir (Traducció Valencià-Castellà)

bandir v. tr. 1. [ desterrar, proscriure ] desterrar, proscribir.
2. [ en sentit figurat, allunyar ] alejar, apartar.
3. [ cridar per mitjà d'un ban ] bandir.

bandir (Traducció Castellà-Valencià)

bandir v. tr. bandir.

Et pot interessar