bandera (Diccionari)

bandera
1. a. f. Tros de tela, habitualment rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que servix com a símbol o insígnia d'una nació, d'un estat, d'una ciutat, d'una dinastia, d'una autoritat, d'un partit, d'una associació, etc., o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
b. a banderes desplegades En senyal de guerra, obertament.
c. abaixar (o abatre ) bandera Cedir, cessar de resistir.
d. abandonar la bandera Desertar.
e. abús de bandera DRET Fet d'arborar il·lícitament una bandera en una embarcació.
f. alçar bandera Convocar gent de guerra, fer-se cap d'una rebel·lió, d'un moviment d'opinió, etc.
g. bandera blanca (o de pau , o parlamentària ) Senyal distintiu dels parlamentaris a fi que siguen tractats com a tals per l'enemic, o hissat per la nau en guerra per a indicar intenció de negociar la pau.
h. bandera negra Bandera hissada per a indicar la intenció de lluitar fins a la mort.
i. fer jurar bandera Constrényer.
j. jura de bandera MIL. Pràctica tradicional militar amb què els nous membres d'una unitat prometen fidelitat a la seua bandera.
k. mudar de bandera Mudar de partit, d'opinió, etc.
l. plantar la bandera (en un lloc) Prendre un lloc, ensenyorir-se'n, en nom de l'entitat que representa la bandera.
m. plegar banderes En senyal de desfeta, de desistir d'una empresa.
n. portar alta la bandera Fer honor a un càrrec.
o. portar la bandera (en alguna cosa) Ser-ne el guia, el cap.
p. retre bandera Aviar-la en sentit de respecte i de cortesia.
q. seguir la bandera (d'algú) Militar en el partit d'algú.
2. f. Pintura o representació dels colors de la bandera en papers, murs, insígnies, etc.
3. a. f. MIL. Unitat militar que seguix una bandera.
b. f. MIL. Unitat militar equivalent a un batalló.
4. f. METEOR. Núvol paràsit que es forma a sotavent de certs pics molt alts, com una bandera blanca, en dies de vent fort.
5. f. TÈXTIL Conjunt de mostres de diferents dibuixos i diferents colors que són teixides en un mateix tros de tela quan es confecciona un mostrari.
6. f. TRANSP. En el taxímetre, placa exterior visible que quan està abaixada posa en marxa el mecanisme i quan està dreta el manté parat.

bandera (Traducció Valencià-Castellà)

bandera f. 1. bandera.
2. a banderes desplegades a banderas desplegadas.
3. abaixar (o abatre ) bandera arriar bandera (o la bandera ).
4. abandonar la bandera desertar.
5. abús de bandera
6. alçar bandera alzar (o levantar ) bandera (o banderas ).
7. bandera blanca (o de pau , o parlamentària ) bandera blanca (o de paz ).
8. bandera negra bandera negra.
9. canviar de camisa cambiar de chaqueta (o de camisa ).
10. fer jurar bandera apretarle (a alguien) las clavijas.
11. jura de bandera jura de bandera.
12. plantar la bandera tomar posesión de, sentar sus reales en.
13. plegar banderes recoger velas (uno).
14. portar alta la bandera dejar bien puesta la bandera.
15. portar la bandera (en alguna cosa) llevar (alguien) la batuta.
16. retre bandera batir banderas.
17. seguir la bandera seguir la bandera de (alguien), militar (uno) debajo de la bandera (de otro).

bandera (Traducció Castellà-Valencià)

bandera f. 1. bandera, senyera.
2. a banderas desplegadas a banderes desplegades.
3. alzar (o levantar ) bandera (o banderas ) alçar bandera.
4. arriar bandera (o la bandera ) abaixar (o abatre ) bandera.
5. bandera blanca (o de paz ) bandera blanca (o de pau , o parlamentària ).
6. bandera negra bandera negra.
7. batir banderas retre bandera.
8. dejar bien puesta la bandera portar alta la bandera.
9. lleno hasta la bandera ple de gom a gom.
10. militar (uno) debajo de la bandera (de otro) seguir la bandera.
11. seguir la bandera de (alguien) seguir la bandera.

Et pot interessar