banda
1
1.
a.
f.
Cinta ampla, tros llarg, d'una certa amplària, de drap, de paper, de cuiro, de metall, etc.
b.
banda magnètica
ELECTROAC.
Cinta magnètica.
2.
a.
f.
Tot el que s'estén sobre un espai llarg i relativament estret.
b.
banda sonora
AUDIOVIS.
Part lateral de la cinta cinematogràfica reservada al so (música, sorolls, paraules).
c.
banda sonora
AUDIOVIS.
Música d'una pel·lícula.
3.
f. ANAT.
Formació anatòmica estreta i allargada.
4.
f. FÍS.
Interval d'energies en un cos sòlid.
5.
a.
f. HERÀLD.
Peça fonamental que travessa diagonalment el camper d'un escut des del cantó superior destre fins a l'inferior sinistre.
b.
en banda
HERÀLD.
Dit de les peces llargues posades en la direcció diagonal pròpia de la banda, i dels mobles col·locats en esta mateixa direcció.
6.
f. JOCS
Vora elàstica que rodeja la taula de billar.
7.
f. PESCA
Cada una de les dos peces de xàrcia que prolonguen l'embut d'un art d'arrossegament de fons.
8.
banda d'absorció
FÍS.
Regió de l'espectre electromagnètic en què la radiació és absorbida.
9.
banda de conducció
FÍS.
Interval d'energies electròniques en l'estructura atòmica d'un metall, d'un aliatge o d'un semiconductor no totalment ocupat per electrons, dins del qual estos, en conseqüència, es poden desplaçar més o menys lliurement davall de la influència d'un camp elèctric aplicat.
10.
banda de freqüència
FÍS./TELECOM.
Conjunt de freqüències compreses entre dos límits.
11.
banda de redolament
Superfície de contacte de la roda d'un vehicle amb la superfície sobre la qual es mou.
12.
bandes llombardes
ARQUIT.
Faixes de pedra, llises i sobreïxents del mur, que formen part de la decoració arquitectònica del romànic originari de Llombardia.