banca (Diccionari)

banca
1. f. Seient de fusta amb quatre petges, sense braços ni respatler, semblant a una taula baixa.
2. f. Utensili de forma anàloga a una banca que servix de suport a un cossi, una gerra, etc., damunt del qual es posa la persona que erera, que llava, per a preservar els peus de la humitat, etc., banqueta.
3. f. Taula amb els dos petges de davant més alts que els de darrere, com la que servix per a llavar.
4. f. Seient redó amb un sol petge al centre, com el que usen els picapedrers.
5. a. f. Seient individual fet d'un tros de fusta quadrat o redó sostingut per tres petges.
b. caure de la banca Caure de l'escambell.
6. a. f. HIST./ECON. Conjunt de bancs que constituïx l'anomenat sistema bancari.
b. f. HIST./ECON. Entitat bancària, normalment de poc de volum.
7. a. f. JOCS En els jocs en què, com a la ruleta, el bacarà, etc., un individu (dit banquer) juga contra tots els altres jugadors (dits punts) , la quantitat que aquell posa en joc. Haver-hi vint mil duros de banca. Tindre la banca.
b. f. JOCS Persona que té la banca. La banca ha guanyat tres vegades seguides.
c. fer saltar la banca JOCS Guanyar tots els diners que constituïxen la banca.
8. cagar-se a la banca [ vulg. ] No tindre gens d'èxit en algun propòsit.

banca (Traducció Valencià-Castellà)

banca f. 1. banca, rodillero ( m. ).
2. cagar-se a la banca irse a pique, irse al carajo.
3. caure de la banca caer del candelero.
4. fer saltar la banca hacer saltar la banca, hacer saltar la banca.

banca (Traducció Castellà-Valencià)

banca f. 1. banca.
2. hacer saltar la banca fer saltar la banca.

Et pot interessar