balança
1.
a.
f. METROL.
[usat sovint en
plural]
Instrument que permet mesurar la massa d'un cos per comparació amb la d'un altre, de massa definida, a través de la igualació o determinació de la relació existent entre els seus pesos en un camp gravitatori qualsevol.
b.
f.
[
fig.
]
[usat sovint en
plural]
Símbol o emblema de la justícia, que se sol representar com una dona tapada d'ulls sostenint unes balances.
2.
f.
[
p. anal.
]
Nom de diferents instruments per a mesurar forces i altres magnituds distintes de la massa.
3.
a.
f.
Estat d'equilibri o d'indecisió entre dos solucions oposades.
b.
fer caure la balança
Resoldre.
c.
ser a la balança
Estar a punt de resoldre's una cosa.
4.
f. ASTROL.
Sèptim signe del zodíac.
5.
a.
f. ECON.
Quadro general de les relacions de dèbit i crèdit que lliguen un àmbit econòmic amb l'exterior.
b.
balança comercial
ECON.
En un país donat, part de la balança de pagaments que registra els intercanvis de mercaderies entre este país i la resta del món.
c.
balança de pagaments
ECON.
Document comptable que arreplega totes les transaccions econòmiques efectuades en un país durant un temps determinat entre els seus residents i els residents de la resta del món.
6.
a.
f. PESCA
Ormeig de pesca consistent en un travesser de fusta, d'acer, etc., fixat pel centre a una llinya, de cada un dels caps del qual penja una cameta amb un ham.
b.
f. PESCA
Cel fixat al cap d'una canya llarga.
7.
f. TÈXTIL
Mecanisme semblant a una balança que en algunes màquines de la indústria tèxtil determina un moviment.