balancer -a
1.
a.
m.
i
f. OFICIS
Persona que fa balances.
b.
m.
i
f. OFICIS
En les cases de moneda, persona que té l'ofici de pesar els metalls abans i després d'amonedar-los.
2.
m. TÈXTIL
Travesser longitudinal on van fixats els anells, en les màquines contínues de filar i retòrcer, o les bobines, en les metxeres, i que amb el seu moviment alternatiu de pujada i de baixada distribuïx el fil que s'enrotlla en els tubs, els rodets o les bobines.
3.
m. TECNOL.
Terme que s'aplica a nombroses peces de màquines que posseïxen un moviment regular d'oscil·lació semblant al d'una balança.