atribuir (Diccionari)

atribuir
1. a. v. tr. Considerar algú o alguna cosa com la causa (d'alguna cosa). Van atribuir el mal resultat a la seua imperícia.
b. v. tr. Considerar (alguna cosa) com a pertanyent a algú o a alguna cosa, com a pròpia d'algú o d'alguna cosa. M'atribuïxen unes paraules que no he pronunciat mai.
c. v. pron. Del treball de tots, només ell se n'atribuirà la glòria.
2. v. tr. Donar (alguna cosa) a algú, en una repartició. T'han atribuït la mitat del que hem recaptat.

atribuir (Traducció Valencià-Castellà)

atribuir v. tr., achacar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb atribuir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
atribuir






Participi
atribuït
atribuïda
atribuïts
atribuïdes



Gerundi
atribuint






INDICATIU
Present
(jo) atribuïsc
(tu) atribueixes (o atribuïxes)
(ell/ella/vosté) atribueix (o atribuïx)
(nosaltres) atribuïm
(vosaltres) atribuïu
(ells/elles/vostés) atribueixen (o atribuïxen)

Perfet
(jo) he atribuït
(tu) has atribuït
(ell/ella/vosté) ha atribuït
(nosaltres) hem atribuït
(vosaltres) heu atribuït
(ells/elles/vostés) han atribuït

Passat simple
(jo) atribuí
(tu) atribuïres
(ell/ella/vosté) atribuí
(nosaltres) atribuírem
(vosaltres) atribuíreu
(ells/elles/vostés) atribuïren

Passat perifràstic
(jo) vaig atribuir
(tu) vas (o vares) atribuir
(ell/ella/vosté) va atribuir
(nosaltres) vam (o vàrem) atribuir
(vosaltres) vau (o vàreu) atribuir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) atribuir

Imperfet
(jo) atribuïa
(tu) atribuïes
(ell/ella/vosté) atribuïa
(nosaltres) atribuíem
(vosaltres) atribuíeu
(ells/elles/vostés) atribuïen

Plusquamperfet
(jo) havia atribuït
(tu) havies atribuït
(ell/ella/vosté) havia atribuït
(nosaltres) havíem atribuït
(vosaltres) havíeu atribuït
(ells/elles/vostés) havien atribuït

Passat anterior
(jo) haguí atribuït
(tu) hagueres atribuït
(ell/ella/vosté) hagué atribuït
(nosaltres) haguérem atribuït
(vosaltres) haguéreu atribuït
(ells/elles/vostés) hagueren atribuït

Futur
(jo) atribuiré
(tu) atribuiràs
(ell/ella/vosté) atribuirà
(nosaltres) atribuirem
(vosaltres) atribuireu
(ells/elles/vostés) atribuiran

Futur perfet
(jo) hauré atribuït
(tu) hauràs atribuït
(ell/ella/vosté) haurà atribuït
(nosaltres) haurem atribuït
(vosaltres) haureu atribuït
(ells/elles/vostés) hauran atribuït

Condicional
(jo) atribuiria
(tu) atribuiries
(ell/ella/vosté) atribuiria
(nosaltres) atribuiríem
(vosaltres) atribuiríeu
(ells/elles/vostés) atribuirien

Condicional perfet
(jo) hauria atribuït
(tu) hauries atribuït
(ell/ella/vosté) hauria atribuït
(nosaltres) hauríem atribuït
(vosaltres) hauríeu atribuït
(ells/elles/vostés) haurien atribuït

SUBJUNTIU
Present
(jo) atribuïsca
(tu) atribuïsques
(ell/ella/vosté) atribuïsca
(nosaltres) atribuïm
(vosaltres) atribuïu
(ells/elles/vostés) atribuïsquen

Perfet
(jo) haja atribuït
(tu) hages atribuït
(ell/ella/vosté) haja atribuït
(nosaltres) hàgem atribuït
(vosaltres) hàgeu atribuït
(ells/elles/vostés) hagen atribuït

Imperfet
(jo) atribuïra
(tu) atribuïres
(ell/ella/vosté) atribuïra
(nosaltres) atribuírem
(vosaltres) atribuíreu
(ells/elles/vostés) atribuïren

Plusquamperfet
(jo) haguera atribuït
(tu) hagueres atribuït
(ell/ella/vosté) haguera atribuït
(nosaltres) haguérem atribuït
(vosaltres) haguéreu atribuït
(ells/elles/vostés) hagueren atribuït

IMPERATIU
Present

atribueix (o atribuïx) (tu)
atribuïsca (ell/ella/vosté)
atribuïm (nosaltres)
atribuïu (vosaltres)
atribuïsquen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb atribuir (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
atribuir






Participio
atribuido
atribuida
atribuidos
atribuidas



Gerundio
atribuyendo






INDICATIVO
Presente
(yo) atribuyo
(tu) atribuyes
(el/ella/Ud.) atribuye
(nosotros) atribuimos
(vosotros) atribuís
(ellos/ellas/Uds.) atribuyen

Pretérito perfecto simple
(yo) atribuí
(tu) atribuiste
(el/ella/Ud.) atribuyó
(nosotros) atribuimos
(vosotros) atribuisteis
(ellos/ellas/Uds.) atribuyeron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he atribuido
(tu) has atribuido
(el/ella/Ud.) ha atribuido
(nosotros) hemos atribuido
(vosotros) habéis atribuido
(ellos/ellas/Uds.) han atribuido

Pretérito imperfecto
(yo) atribuía
(tu) atribuías
(el/ella/Ud.) atribuía
(nosotros) atribuíamos
(vosotros) atribuíais
(ellos/ellas/Uds.) atribuían

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había atribuido
(tu) habías atribuido
(el/ella/Ud.) había atribuido
(nosotros) habíamos atribuido
(vosotros) habíais atribuido
(ellos/ellas/Uds.) habían atribuido

Pretérito anterior
(yo) hube atribuido
(tu) hubiste atribuido
(el/ella/Ud.) hubo atribuido
(nosotros) hubimos atribuido
(vosotros) hubisteis atribuido
(ellos/ellas/Uds.) hubieron atribuido

Futuro simple
(yo) atribuiré
(tu) atribuirás
(el/ella/Ud.) atribuirá
(nosotros) atribuiremos
(vosotros) atribuiréis
(ellos/ellas/Uds.) atribuirán

Futuro compuesto
(yo) habré atribuido
(tu) habrás atribuido
(el/ella/Ud.) habrá atribuido
(nosotros) habremos atribuido
(vosotros) habréis atribuido
(ellos/ellas/Uds.) habrán atribuido

Condicional simple
(yo) atribuiría
(tu) atribuirías
(el/ella/Ud.) atribuiría
(nosotros) atribuiríamos
(vosotros) atribuiríais
(ellos/ellas/Uds.) atribuirían

Condicional compuesto
(yo) habría atribuido
(tu) habrías atribuido
(el/ella/Ud.) habría atribuido
(nosotros) habríamos atribuido
(vosotros) habríais atribuido
(ellos/ellas/Uds.) habrían atribuido

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) atribuya
(tu) atribuyas
(el/ella/Ud.) atribuya
(nosotros) atribuyamos
(vosotros) atribuyáis
(ellos/ellas/Uds.) atribuyan

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya atribuido
(tu) hayas atribuido
(el/ella/Ud.) haya atribuido
(nosotros) hayamos atribuido
(vosotros) hayáis atribuido
(ellos/ellas/Uds.) hayan atribuido

Pretérito imperfecto I
(yo) atribuyera
(tu) atribuyeras
(el/ella/Ud.) atribuyera
(nosotros) atribuyéramos
(vosotros) atribuyerais
(ellos/ellas/Uds.) atribuyeran

Pretérito imperfecto II
(yo) atribuyese
(tu) atribuyeses
(el/ella/Ud.) atribuyese
(nosotros) atribuyésemos
(vosotros) atribuyeseis
(ellos/ellas/Uds.) atribuyesen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera atribuido
(tu) hubieras atribuido
(el/ella/Ud.) hubiera atribuido
(nosotros) hubiéramos atribuido
(vosotros) hubierais atribuido
(ellos/ellas/Uds.) hubieran atribuido

Futuro simple
(yo) atribuyere
(tu) atribuyeres
(el/ella/Ud.) atribuyere
(nosotros) atribuyéremos
(vosotros) atribuyereis
(ellos/ellas/Uds.) atribuyeren

Futuro compuesto
(yo) hubiere atribuido
(tu) hubieres atribuido
(el/ella/Ud.) hubiere atribuido
(nosotros) hubiéremos atribuido
(vosotros) hubiereis atribuido
(ellos/ellas/Uds.) hubieren atribuido

IMPERATIVO
Presente

atribuye (tu)
atribuya (el/ella/Ud.)
atribuyamos (nosotros)
atribuid (vosotros)
atribuyan (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar