assolir (Diccionari)

assolir
v. tr. Aconseguir. El van assolir en descuit. No hem assolit els nostres desitjos.

assolir (Traducció Valencià-Castellà)

assolir v. tr. conseguir, alcanzar, lograr.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb assolir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
assolir






Participi
assolit
assolida
assolits
assolides



Gerundi
assolint






INDICATIU
Present
(jo) assolisc
(tu) assoleixes (o assolixes)
(ell/ella/vosté) assoleix (o assolix)
(nosaltres) assolim
(vosaltres) assoliu
(ells/elles/vostés) assoleixen (o assolixen)

Perfet
(jo) he assolit
(tu) has assolit
(ell/ella/vosté) ha assolit
(nosaltres) hem assolit
(vosaltres) heu assolit
(ells/elles/vostés) han assolit

Passat simple
(jo) assolí
(tu) assolires
(ell/ella/vosté) assolí
(nosaltres) assolírem
(vosaltres) assolíreu
(ells/elles/vostés) assoliren

Passat perifràstic
(jo) vaig assolir
(tu) vas (o vares) assolir
(ell/ella/vosté) va assolir
(nosaltres) vam (o vàrem) assolir
(vosaltres) vau (o vàreu) assolir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) assolir

Imperfet
(jo) assolia
(tu) assolies
(ell/ella/vosté) assolia
(nosaltres) assolíem
(vosaltres) assolíeu
(ells/elles/vostés) assolien

Plusquamperfet
(jo) havia assolit
(tu) havies assolit
(ell/ella/vosté) havia assolit
(nosaltres) havíem assolit
(vosaltres) havíeu assolit
(ells/elles/vostés) havien assolit

Passat anterior
(jo) haguí assolit
(tu) hagueres assolit
(ell/ella/vosté) hagué assolit
(nosaltres) haguérem assolit
(vosaltres) haguéreu assolit
(ells/elles/vostés) hagueren assolit

Futur
(jo) assoliré
(tu) assoliràs
(ell/ella/vosté) assolirà
(nosaltres) assolirem
(vosaltres) assolireu
(ells/elles/vostés) assoliran

Futur perfet
(jo) hauré assolit
(tu) hauràs assolit
(ell/ella/vosté) haurà assolit
(nosaltres) haurem assolit
(vosaltres) haureu assolit
(ells/elles/vostés) hauran assolit

Condicional
(jo) assoliria
(tu) assoliries
(ell/ella/vosté) assoliria
(nosaltres) assoliríem
(vosaltres) assoliríeu
(ells/elles/vostés) assolirien

Condicional perfet
(jo) hauria assolit
(tu) hauries assolit
(ell/ella/vosté) hauria assolit
(nosaltres) hauríem assolit
(vosaltres) hauríeu assolit
(ells/elles/vostés) haurien assolit

SUBJUNTIU
Present
(jo) assolisca
(tu) assolisques
(ell/ella/vosté) assolisca
(nosaltres) assolim
(vosaltres) assoliu
(ells/elles/vostés) assolisquen

Perfet
(jo) haja assolit
(tu) hages assolit
(ell/ella/vosté) haja assolit
(nosaltres) hàgem assolit
(vosaltres) hàgeu assolit
(ells/elles/vostés) hagen assolit

Imperfet
(jo) assolira
(tu) assolires
(ell/ella/vosté) assolira
(nosaltres) assolírem
(vosaltres) assolíreu
(ells/elles/vostés) assoliren

Plusquamperfet
(jo) haguera assolit
(tu) hagueres assolit
(ell/ella/vosté) haguera assolit
(nosaltres) haguérem assolit
(vosaltres) haguéreu assolit
(ells/elles/vostés) hagueren assolit

IMPERATIU
Present

assoleix (o assolix) (tu)
assolisca (ell/ella/vosté)
assolim (nosaltres)
assoliu (vosaltres)
assolisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar