arrufar (Diccionari)

arrufar
1. a. v. tr. Fer rufes (en alguna cosa), arrugar.
b. v. tr. Contraure (alguna part de la cara) fins que s'arrugue la pell.
c. arrufar les celles (o el nas ) Manifestar disgust o desaprovació.
2. a. v. pron. Eriçar-se, estarrufar-se, els cabells, el pèl.
b. v. pron. Acovardir-se. Només que li alces la veu, s'arrufa i no diu ni piu.

arrufar (Traducció Valencià-Castellà)

arrufar 1. v. tr. [ fer plecs ] fruncir.
2. v. tr. [ una part de la cara ] fruncir.
3. v. tr. [ el front, el nas ] arrugar.
4. v. pron. [ els cabells ] erizarse.
5. v. pron. [ en sentit figurat, acovardir-se ] arrugarse.
6. arrufar les celles (o el nas ) fruncir las cejas.

arrufar (Traducció Castellà-Valencià)

arrufar v. tr. enarcar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb arrufar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
arrufar






Participi
arrufat
arrufada
arrufats
arrufades



Gerundi
arrufant






INDICATIU
Plusquamperfet
(jo) havia arrufat
(tu) havies arrufat
(ell/ella/vosté) havia arrufat
(nosaltres) havíem arrufat
(vosaltres) havíeu arrufat
(ells/elles/vostés) havien arrufat

Passat anterior
(jo) haguí arrufat
(tu) hagueres arrufat
(ell/ella/vosté) hagué arrufat
(nosaltres) haguérem arrufat
(vosaltres) haguéreu arrufat
(ells/elles/vostés) hagueren arrufat

Futur
(jo) arrufaré
(tu) arrufaràs
(ell/ella/vosté) arrufarà
(nosaltres) arrufarem
(vosaltres) arrufareu
(ells/elles/vostés) arrufaran

Futur perfet
(jo) hauré arrufat
(tu) hauràs arrufat
(ell/ella/vosté) haurà arrufat
(nosaltres) haurem arrufat
(vosaltres) haureu arrufat
(ells/elles/vostés) hauran arrufat

Condicional
(jo) arrufaria
(tu) arrufaries
(ell/ella/vosté) arrufaria
(nosaltres) arrufaríem
(vosaltres) arrufaríeu
(ells/elles/vostés) arrufarien

Condicional perfet
(jo) hauria arrufat
(tu) hauries arrufat
(ell/ella/vosté) hauria arrufat
(nosaltres) hauríem arrufat
(vosaltres) hauríeu arrufat
(ells/elles/vostés) haurien arrufat

SUBJUNTIU
Present
(jo) arrufe
(tu) arrufes
(ell/ella/vosté) arrufe
(nosaltres) arrufem
(vosaltres) arrufeu
(ells/elles/vostés) arrufen

Perfet
(jo) haja arrufat
(tu) hages arrufat
(ell/ella/vosté) haja arrufat
(nosaltres) hàgem arrufat
(vosaltres) hàgeu arrufat
(ells/elles/vostés) hagen arrufat

Imperfet
(jo) arrufara
(tu) arrufares
(ell/ella/vosté) arrufara
(nosaltres) arrufàrem
(vosaltres) arrufàreu
(ells/elles/vostés) arrufaren

Plusquamperfet
(jo) haguera arrufat
(tu) hagueres arrufat
(ell/ella/vosté) haguera arrufat
(nosaltres) haguérem arrufat
(vosaltres) haguéreu arrufat
(ells/elles/vostés) hagueren arrufat

IMPERATIU
Present

arrufa (tu)
arrufe (ell/ella/vosté)
arrufem (nosaltres)
arrufeu (vosaltres)
arrufen (ells/elles/vostés)

INDICATIU
Present
(jo) arrufe
(tu) arrufes
(ell/ella/vosté) arrufa
(nosaltres) arrufem
(vosaltres) arrufeu
(ells/elles/vostés) arrufen

Perfet
(jo) he arrufat
(tu) has arrufat
(ell/ella/vosté) ha arrufat
(nosaltres) hem arrufat
(vosaltres) heu arrufat
(ells/elles/vostés) han arrufat

Passat simple
(jo) arrufí
(tu) arrufares
(ell/ella/vosté) arrufà
(nosaltres) arrufàrem
(vosaltres) arrufàreu
(ells/elles/vostés) arrufaren

Passat perifràstic
(jo) vaig arrufar
(tu) vas (o vares) arrufar
(ell/ella/vosté) va arrufar
(nosaltres) vam (o vàrem) arrufar
(vosaltres) vau (o vàreu) arrufar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) arrufar

Imperfet
(jo) arrufava
(tu) arrufaves
(ell/ella/vosté) arrufava
(nosaltres) arrufàvem
(vosaltres) arrufàveu
(ells/elles/vostés) arrufaven

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb arrufar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
arrufar






Participio
arrufado
arrufada
arrufados
arrufadas



Gerundio
arrufando






INDICATIVO
Presente
(yo) arrufo
(tu) arrufas
(el/ella/Ud.) arrufa
(nosotros) arrufamos
(vosotros) arrufáis
(ellos/ellas/Uds.) arrufan

Pretérito perfecto simple
(yo) arrufé
(tu) arrufaste
(el/ella/Ud.) arrufó
(nosotros) arrufamos
(vosotros) arrufasteis
(ellos/ellas/Uds.) arrufaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he arrufado
(tu) has arrufado
(el/ella/Ud.) ha arrufado
(nosotros) hemos arrufado
(vosotros) habéis arrufado
(ellos/ellas/Uds.) han arrufado

Pretérito imperfecto
(yo) arrufaba
(tu) arrufabas
(el/ella/Ud.) arrufaba
(nosotros) arrufábamos
(vosotros) arrufabais
(ellos/ellas/Uds.) arrufaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había arrufado
(tu) habías arrufado
(el/ella/Ud.) había arrufado
(nosotros) habíamos arrufado
(vosotros) habíais arrufado
(ellos/ellas/Uds.) habían arrufado

Pretérito anterior
(yo) hube arrufado
(tu) hubiste arrufado
(el/ella/Ud.) hubo arrufado
(nosotros) hubimos arrufado
(vosotros) hubisteis arrufado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron arrufado

Futuro simple
(yo) arrufaré
(tu) arrufarás
(el/ella/Ud.) arrufará
(nosotros) arrufaremos
(vosotros) arrufaréis
(ellos/ellas/Uds.) arrufarán

Futuro compuesto
(yo) habré arrufado
(tu) habrás arrufado
(el/ella/Ud.) habrá arrufado
(nosotros) habremos arrufado
(vosotros) habréis arrufado
(ellos/ellas/Uds.) habrán arrufado

Condicional simple
(yo) arrufaría
(tu) arrufarías
(el/ella/Ud.) arrufaría
(nosotros) arrufaríamos
(vosotros) arrufaríais
(ellos/ellas/Uds.) arrufarían

Condicional compuesto
(yo) habría arrufado
(tu) habrías arrufado
(el/ella/Ud.) habría arrufado
(nosotros) habríamos arrufado
(vosotros) habríais arrufado
(ellos/ellas/Uds.) habrían arrufado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) arrufe
(tu) arrufes
(el/ella/Ud.) arrufe
(nosotros) arrufemos
(vosotros) arruféis
(ellos/ellas/Uds.) arrufen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya arrufado
(tu) hayas arrufado
(el/ella/Ud.) haya arrufado
(nosotros) hayamos arrufado
(vosotros) hayáis arrufado
(ellos/ellas/Uds.) hayan arrufado

Pretérito imperfecto I
(yo) arrufara
(tu) arrufaras
(el/ella/Ud.) arrufara
(nosotros) arrufáramos
(vosotros) arrufarais
(ellos/ellas/Uds.) arrufaran

Pretérito imperfecto II
(yo) arrufase
(tu) arrufases
(el/ella/Ud.) arrufase
(nosotros) arrufásemos
(vosotros) arrufaseis
(ellos/ellas/Uds.) arrufasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera arrufado
(tu) hubieras arrufado
(el/ella/Ud.) hubiera arrufado
(nosotros) hubiéramos arrufado
(vosotros) hubierais arrufado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran arrufado

Futuro simple
(yo) arrufare
(tu) arrufares
(el/ella/Ud.) arrufare
(nosotros) arrufáremos
(vosotros) arrufareis
(ellos/ellas/Uds.) arrufaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere arrufado
(tu) hubieres arrufado
(el/ella/Ud.) hubiere arrufado
(nosotros) hubiéremos arrufado
(vosotros) hubiereis arrufado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren arrufado

IMPERATIVO
Presente


arrufe (el/ella/Ud.)
arrufemos (nosotros)
arrufad (vosotros)
arrufen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar