arrossegar
1.
a.
v. tr.
Moure, desplaçar, (alguna persona o alguna cosa) estirant-la sense alçar-la de terra.
Si arrossegues així les cadires, faràs malbé el paviment.
b.
arrossegar els peus
(o
la cama
, etc.)
Caminar sense alçar-los de terra.
c.
arrossegar pel fang
Denigrar (algú) greument.
2.
a.
v. pron.
Moure's o desplaçar-se sense alçar-se de terra, fregant el sòl amb el cos o amb una part d'este.
El soldat s'arrossegà fins a la trinxera.
b.
v. pron.
Anar sense objecte concret.
Ja feia dies que s'arrossegava pels carrers de la ciutat.
c.
v. pron.
Mantindre's inútilment en un lloc.
Les botelles es van arrossegar una setmana per la casa.
d.
v. pron.
Durar, progressar amb dificultat.
Fa molt de temps que s'arrossega esta tasca.
e.
arrossegar-se als peus
(d'algú)
Humiliar-se davant d'algú.
3.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Forçar a seguir, portar darrere seu vencent una resistència, com a conseqüència forçada, amb dificultat, lentament.
Si no l'arrossegue, no vindrà amb nosaltres.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Arrossegar una trista existència.
c.
arrossegar la veu
(o
les paraules
)
Parlar lentament, prolongant els sons.
4.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Portar com a conseqüència.
La incultura arrossega intolerància.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Remolcar.
La locomotora arrossegava els vagons del tren.
5.
a.
v. intr.
Penjar, alguna cosa, tocant una part d'ella en terra.
Les cortines eren massa llargues i arrossegaven.
b.
v. pron.
La cortina s'arrossega.