arribar
1.
v. intr.
Vindre a trobar-se en un lloc al qual es va des d'un altre, tocar al terme del seu camí.
Ja hem arribat a la cima.
2.
a.
v. intr.
Aconseguir, una cosa, la seua destinació.
Els paquets arribaran demà.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Aconseguir el fi perseguit.
Ha arribat a president pels seus propis mèrits.
3.
v. pron.
Anar a un lloc pròxim.
Arribar-se a la plaça.
4.
v. intr.
Passar a ser actual, una època, pel transcurs del temps.
Ja ha arribat el diumenge.
5.
v. intr.
Ascendir, una cosa que és susceptible de variació (que puja, etc.), a un cert grau o nivell.
La temperatura va arribar als 30
['b<-->0.]
6.
v. intr.
Tindre extensió, potència, etc., suficients a un cert objecte o un cert fi.
S'ha posat lluny, no arribe a vore'l.
7.
v. intr.
Durar, una cosa que passa, que es consumix, etc., fins a una certa època.
El sou no ens arribarà a final de mes.
8.
v. intr.
Ocórrer, tindre lloc.
Arribe el que arribe.
9.
v. intr.
Unit a un infinitiu amb la preposició
a,
indica la intensitat de l'acció expressada per este infinitiu.
Si arriba a vindre!
10.
arribar i moldre
(o
carregar
, o
empényer
,
o
fényer
, o
seure
)
Enllestir.