arrapar (Diccionari)

arrapar
1. a. v. tr. Arrabassar, emportar-se, especialment la mort o un estat d'èxtasi.
b. v. pron. Agarrar-se fortament a una cosa. El conductor es va arrapar al volant. L'herba s'arrapa a la paret.
2. a. v. tr. Esgarrar lleugerament la pell (d'una part del cos) amb les ungles, les urpes. Els coloms em van arrapar els braços. Quan dorm s'arrapa el front.
b. v. tr. abs. Els gats arrapen.
3. a. v. tr. [ p. anal. ] Esgarrar lleugerament (una superfície) amb les ungles, les urpes. Arrapar la terra els conills, les gallines, etc.
b. v. tr. [ per analogia i per extensió ] Esta ploma arrapa el paper.
4. v. tr. [ fig. ] Traure profit d'una cosa, especialment per mitjans il·lícits o poc delicats. Tractaré d'arrapar-li un permís.
5. d'arrapa i fuig Sense mirament.
6. d'arrapa i fuig De pressa i corrents, precipitadament.

arrapar (Traducció Valencià-Castellà)

arrapar 1. v. tr. [ amb les ungles ] arañar, rasguñar.
2. v. tr. [ arrabassar ] arrebatar.
3. v. tr. [ en un èxtasi ] arrebatar, arrobar.
4. v. pron. [ aferrar-se ] agarrarse.
5. v. tr. gatear.
6. d'arrapa i fuig sin miramientos.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb arrapar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
arrapar






Participi
arrapat
arrapada
arrapats
arrapades



Gerundi
arrapant






INDICATIU
Present
(jo) arrape
(tu) arrapes
(ell/ella/vosté) arrapa
(nosaltres) arrapem
(vosaltres) arrapeu
(ells/elles/vostés) arrapen

Perfet
(jo) he arrapat
(tu) has arrapat
(ell/ella/vosté) ha arrapat
(nosaltres) hem arrapat
(vosaltres) heu arrapat
(ells/elles/vostés) han arrapat

Passat simple
(jo) arrapí
(tu) arrapares
(ell/ella/vosté) arrapà
(nosaltres) arrapàrem
(vosaltres) arrapàreu
(ells/elles/vostés) arraparen

Passat perifràstic
(jo) vaig arrapar
(tu) vas (o vares) arrapar
(ell/ella/vosté) va arrapar
(nosaltres) vam (o vàrem) arrapar
(vosaltres) vau (o vàreu) arrapar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) arrapar

Imperfet
(jo) arrapava
(tu) arrapaves
(ell/ella/vosté) arrapava
(nosaltres) arrapàvem
(vosaltres) arrapàveu
(ells/elles/vostés) arrapaven

Plusquamperfet
(jo) havia arrapat
(tu) havies arrapat
(ell/ella/vosté) havia arrapat
(nosaltres) havíem arrapat
(vosaltres) havíeu arrapat
(ells/elles/vostés) havien arrapat

Passat anterior
(jo) haguí arrapat
(tu) hagueres arrapat
(ell/ella/vosté) hagué arrapat
(nosaltres) haguérem arrapat
(vosaltres) haguéreu arrapat
(ells/elles/vostés) hagueren arrapat

Futur
(jo) arraparé
(tu) arraparàs
(ell/ella/vosté) arraparà
(nosaltres) arraparem
(vosaltres) arrapareu
(ells/elles/vostés) arraparan

Futur perfet
(jo) hauré arrapat
(tu) hauràs arrapat
(ell/ella/vosté) haurà arrapat
(nosaltres) haurem arrapat
(vosaltres) haureu arrapat
(ells/elles/vostés) hauran arrapat

Condicional
(jo) arraparia
(tu) arraparies
(ell/ella/vosté) arraparia
(nosaltres) arraparíem
(vosaltres) arraparíeu
(ells/elles/vostés) arraparien

Condicional perfet
(jo) hauria arrapat
(tu) hauries arrapat
(ell/ella/vosté) hauria arrapat
(nosaltres) hauríem arrapat
(vosaltres) hauríeu arrapat
(ells/elles/vostés) haurien arrapat

SUBJUNTIU
Present
(jo) arrape
(tu) arrapes
(ell/ella/vosté) arrape
(nosaltres) arrapem
(vosaltres) arrapeu
(ells/elles/vostés) arrapen

Perfet
(jo) haja arrapat
(tu) hages arrapat
(ell/ella/vosté) haja arrapat
(nosaltres) hàgem arrapat
(vosaltres) hàgeu arrapat
(ells/elles/vostés) hagen arrapat

Imperfet
(jo) arrapara
(tu) arrapares
(ell/ella/vosté) arrapara
(nosaltres) arrapàrem
(vosaltres) arrapàreu
(ells/elles/vostés) arraparen

Plusquamperfet
(jo) haguera arrapat
(tu) hagueres arrapat
(ell/ella/vosté) haguera arrapat
(nosaltres) haguérem arrapat
(vosaltres) haguéreu arrapat
(ells/elles/vostés) hagueren arrapat

IMPERATIU
Present

arrapa (tu)
arrape (ell/ella/vosté)
arrapem (nosaltres)
arrapeu (vosaltres)
arrapen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar