arranjar (Diccionari)

arranjar
1. v. tr. Arreglar 2.
2. v. pron. Enginyar-se per a aconseguir un fi, per a eixir d'una situació difícil, per a evitar un perill, etc. Poden arranjar-se sense mi. No sé com se les arrangen, però sempre guanyen.
3. v. tr. MÚS. Fer un arranjament musical.

arranjar (Traducció Valencià-Castellà)

arranjar v. tr. 1. componer ( verb i transitiu i pronominal i pronombre i tr. ), arreglar, acotejar, orillar, adecentar, aderezar. El mecànic t'arreglarà el motor. ® El mecánico te compondrá el motor.
2. arranjar el sarró hacer la maleta.
3. arranjar un assumpte (o un afer , o un negoci ) arreglar, acordar.
4. arranjar un casament (o una convinença ) arreglar un casamiento (o una boda ).
5. ja t'arranjaré, jo! ¡ya te arreglaré yo!

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb arranjar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
arranjar






Participi
arranjat
arranjada
arranjats
arranjades



Gerundi
arranjant






INDICATIU
Present
(jo) arrange
(tu) arranges
(ell/ella/vosté) arranja
(nosaltres) arrangem
(vosaltres) arrangeu
(ells/elles/vostés) arrangen

Perfet
(jo) he arranjat
(tu) has arranjat
(ell/ella/vosté) ha arranjat
(nosaltres) hem arranjat
(vosaltres) heu arranjat
(ells/elles/vostés) han arranjat

Passat simple
(jo) arrangí
(tu) arranjares
(ell/ella/vosté) arranjà
(nosaltres) arranjàrem
(vosaltres) arranjàreu
(ells/elles/vostés) arranjaren

Passat perifràstic
(jo) vaig arranjar
(tu) vas (o vares) arranjar
(ell/ella/vosté) va arranjar
(nosaltres) vam (o vàrem) arranjar
(vosaltres) vau (o vàreu) arranjar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) arranjar

Imperfet
(jo) arranjava
(tu) arranjaves
(ell/ella/vosté) arranjava
(nosaltres) arranjàvem
(vosaltres) arranjàveu
(ells/elles/vostés) arranjaven

Plusquamperfet
(jo) havia arranjat
(tu) havies arranjat
(ell/ella/vosté) havia arranjat
(nosaltres) havíem arranjat
(vosaltres) havíeu arranjat
(ells/elles/vostés) havien arranjat

Passat anterior
(jo) haguí arranjat
(tu) hagueres arranjat
(ell/ella/vosté) hagué arranjat
(nosaltres) haguérem arranjat
(vosaltres) haguéreu arranjat
(ells/elles/vostés) hagueren arranjat

Futur
(jo) arranjaré
(tu) arranjaràs
(ell/ella/vosté) arranjarà
(nosaltres) arranjarem
(vosaltres) arranjareu
(ells/elles/vostés) arranjaran

Futur perfet
(jo) hauré arranjat
(tu) hauràs arranjat
(ell/ella/vosté) haurà arranjat
(nosaltres) haurem arranjat
(vosaltres) haureu arranjat
(ells/elles/vostés) hauran arranjat

Condicional
(jo) arranjaria
(tu) arranjaries
(ell/ella/vosté) arranjaria
(nosaltres) arranjaríem
(vosaltres) arranjaríeu
(ells/elles/vostés) arranjarien

Condicional perfet
(jo) hauria arranjat
(tu) hauries arranjat
(ell/ella/vosté) hauria arranjat
(nosaltres) hauríem arranjat
(vosaltres) hauríeu arranjat
(ells/elles/vostés) haurien arranjat

SUBJUNTIU
Present
(jo) arrange
(tu) arranges
(ell/ella/vosté) arrange
(nosaltres) arrangem
(vosaltres) arrangeu
(ells/elles/vostés) arrangen

Perfet
(jo) haja arranjat
(tu) hages arranjat
(ell/ella/vosté) haja arranjat
(nosaltres) hàgem arranjat
(vosaltres) hàgeu arranjat
(ells/elles/vostés) hagen arranjat

Imperfet
(jo) arranjara
(tu) arranjares
(ell/ella/vosté) arranjara
(nosaltres) arranjàrem
(vosaltres) arranjàreu
(ells/elles/vostés) arranjaren

Plusquamperfet
(jo) haguera arranjat
(tu) hagueres arranjat
(ell/ella/vosté) haguera arranjat
(nosaltres) haguérem arranjat
(vosaltres) haguéreu arranjat
(ells/elles/vostés) hagueren arranjat

IMPERATIU
Present

arranja (tu)
arrange (ell/ella/vosté)
arrangem (nosaltres)
arrangeu (vosaltres)
arrangen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar