arengar (Diccionari)

arengar
v. tr. Adreçar una arenga a algú.

arengar (Traducció Valencià-Castellà)

arengar v. tr. arengar.

arengar (Traducció Castellà-Valencià)

arengar v. tr. arengar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb arengar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
arengar






Participi
arengat
arengada
arengats
arengades



Gerundi
arengant






INDICATIU
Present
(jo) arengue
(tu) arengues
(ell/ella/vosté) arenga
(nosaltres) arenguem
(vosaltres) arengueu
(ells/elles/vostés) arenguen

Perfet
(jo) he arengat
(tu) has arengat
(ell/ella/vosté) ha arengat
(nosaltres) hem arengat
(vosaltres) heu arengat
(ells/elles/vostés) han arengat

Passat simple
(jo) arenguí
(tu) arengares
(ell/ella/vosté) arengà
(nosaltres) arengàrem
(vosaltres) arengàreu
(ells/elles/vostés) arengaren

Passat perifràstic
(jo) vaig arengar
(tu) vas (o vares) arengar
(ell/ella/vosté) va arengar
(nosaltres) vam (o vàrem) arengar
(vosaltres) vau (o vàreu) arengar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) arengar

Imperfet
(jo) arengava
(tu) arengaves
(ell/ella/vosté) arengava
(nosaltres) arengàvem
(vosaltres) arengàveu
(ells/elles/vostés) arengaven

Plusquamperfet
(jo) havia arengat
(tu) havies arengat
(ell/ella/vosté) havia arengat
(nosaltres) havíem arengat
(vosaltres) havíeu arengat
(ells/elles/vostés) havien arengat

Passat anterior
(jo) haguí arengat
(tu) hagueres arengat
(ell/ella/vosté) hagué arengat
(nosaltres) haguérem arengat
(vosaltres) haguéreu arengat
(ells/elles/vostés) hagueren arengat

Futur
(jo) arengaré
(tu) arengaràs
(ell/ella/vosté) arengarà
(nosaltres) arengarem
(vosaltres) arengareu
(ells/elles/vostés) arengaran

Futur perfet
(jo) hauré arengat
(tu) hauràs arengat
(ell/ella/vosté) haurà arengat
(nosaltres) haurem arengat
(vosaltres) haureu arengat
(ells/elles/vostés) hauran arengat

Condicional
(jo) arengaria
(tu) arengaries
(ell/ella/vosté) arengaria
(nosaltres) arengaríem
(vosaltres) arengaríeu
(ells/elles/vostés) arengarien

Condicional perfet
(jo) hauria arengat
(tu) hauries arengat
(ell/ella/vosté) hauria arengat
(nosaltres) hauríem arengat
(vosaltres) hauríeu arengat
(ells/elles/vostés) haurien arengat

SUBJUNTIU
Present
(jo) arengue
(tu) arengues
(ell/ella/vosté) arengue
(nosaltres) arenguem
(vosaltres) arengueu
(ells/elles/vostés) arenguen

Perfet
(jo) haja arengat
(tu) hages arengat
(ell/ella/vosté) haja arengat
(nosaltres) hàgem arengat
(vosaltres) hàgeu arengat
(ells/elles/vostés) hagen arengat

Imperfet
(jo) arengara
(tu) arengares
(ell/ella/vosté) arengara
(nosaltres) arengàrem
(vosaltres) arengàreu
(ells/elles/vostés) arengaren

Plusquamperfet
(jo) haguera arengat
(tu) hagueres arengat
(ell/ella/vosté) haguera arengat
(nosaltres) haguérem arengat
(vosaltres) haguéreu arengat
(ells/elles/vostés) hagueren arengat

IMPERATIU
Present

arenga (tu)
arengue (ell/ella/vosté)
arenguem (nosaltres)
arengueu (vosaltres)
arenguen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb arengar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
arengar






Participio
arengado
arengada
arengados
arengadas



Gerundio
arengando






INDICATIVO
Presente
(yo) arengo
(tu) arengas
(el/ella/Ud.) arenga
(nosotros) arengamos
(vosotros) arengáis
(ellos/ellas/Uds.) arengan

Pretérito perfecto simple
(yo) arengué
(tu) arengaste
(el/ella/Ud.) arengó
(nosotros) arengamos
(vosotros) arengasteis
(ellos/ellas/Uds.) arengaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he arengado
(tu) has arengado
(el/ella/Ud.) ha arengado
(nosotros) hemos arengado
(vosotros) habéis arengado
(ellos/ellas/Uds.) han arengado

Pretérito imperfecto
(yo) arengaba
(tu) arengabas
(el/ella/Ud.) arengaba
(nosotros) arengábamos
(vosotros) arengabais
(ellos/ellas/Uds.) arengaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había arengado
(tu) habías arengado
(el/ella/Ud.) había arengado
(nosotros) habíamos arengado
(vosotros) habíais arengado
(ellos/ellas/Uds.) habían arengado

Pretérito anterior
(yo) hube arengado
(tu) hubiste arengado
(el/ella/Ud.) hubo arengado
(nosotros) hubimos arengado
(vosotros) hubisteis arengado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron arengado

Futuro simple
(yo) arengaré
(tu) arengarás
(el/ella/Ud.) arengará
(nosotros) arengaremos
(vosotros) arengaréis
(ellos/ellas/Uds.) arengarán

Futuro compuesto
(yo) habré arengado
(tu) habrás arengado
(el/ella/Ud.) habrá arengado
(nosotros) habremos arengado
(vosotros) habréis arengado
(ellos/ellas/Uds.) habrán arengado

Condicional simple
(yo) arengaría
(tu) arengarías
(el/ella/Ud.) arengaría
(nosotros) arengaríamos
(vosotros) arengaríais
(ellos/ellas/Uds.) arengarían

Condicional compuesto
(yo) habría arengado
(tu) habrías arengado
(el/ella/Ud.) habría arengado
(nosotros) habríamos arengado
(vosotros) habríais arengado
(ellos/ellas/Uds.) habrían arengado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) arengue
(tu) arengues
(el/ella/Ud.) arengue
(nosotros) arenguemos
(vosotros) arenguéis
(ellos/ellas/Uds.) arenguen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya arengado
(tu) hayas arengado
(el/ella/Ud.) haya arengado
(nosotros) hayamos arengado
(vosotros) hayáis arengado
(ellos/ellas/Uds.) hayan arengado

Pretérito imperfecto I
(yo) arengara
(tu) arengaras
(el/ella/Ud.) arengara
(nosotros) arengáramos
(vosotros) arengarais
(ellos/ellas/Uds.) arengaran

Pretérito imperfecto II
(yo) arengase
(tu) arengases
(el/ella/Ud.) arengase
(nosotros) arengásemos
(vosotros) arengaseis
(ellos/ellas/Uds.) arengasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera arengado
(tu) hubieras arengado
(el/ella/Ud.) hubiera arengado
(nosotros) hubiéramos arengado
(vosotros) hubierais arengado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran arengado

Futuro simple
(yo) arengare
(tu) arengares
(el/ella/Ud.) arengare
(nosotros) arengáremos
(vosotros) arengareis
(ellos/ellas/Uds.) arengaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere arengado
(tu) hubieres arengado
(el/ella/Ud.) hubiere arengado
(nosotros) hubiéremos arengado
(vosotros) hubiereis arengado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren arengado

IMPERATIVO
Presente

arenga (tu)
arengue (el/ella/Ud.)
arenguemos (nosotros)
arengad (vosotros)
arenguen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar