aparença (Diccionari)

aparença
1. f. Aspecte exterior d'algú o d'alguna cosa. En una entrevista de treball, l'aparença és important.
2. a. f. pl. Signes exteriors que conduïxen a determinar una opinió o un juí sobre una situació, el caràcter d'una persona, una acció, etc. Les aparences enganyen.
b. salvar les aparences Amagar una realitat que no interessa manifestar. Fa temps que no es parlen, però en públic intenten salvar les aparences.
3. f. Allò que no és sinó aparent, que pareix i no és. Té aparença de bona persona, però no et deixes enganyar.

aparença (Traducció Valencià-Castellà)

aparença f. 1. fachada, viso ( m. ), apariencia. Tot en ell és aparença. ® Todo en él es fachada.
2. salvar les aparences guardar las apariencias.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb aparençar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
aparençar






Participi
aparençat
aparençada
aparençats
aparençades



Gerundi
aparençant






INDICATIU
Present
(jo) aparence
(tu) aparences
(ell/ella/vosté) aparença
(nosaltres) aparencem
(vosaltres) aparenceu
(ells/elles/vostés) aparencen

Perfet
(jo) he aparençat
(tu) has aparençat
(ell/ella/vosté) ha aparençat
(nosaltres) hem aparençat
(vosaltres) heu aparençat
(ells/elles/vostés) han aparençat

Passat simple
(jo) aparencí
(tu) aparençares
(ell/ella/vosté) aparençà
(nosaltres) aparençàrem
(vosaltres) aparençàreu
(ells/elles/vostés) aparençaren

Passat perifràstic
(jo) vaig aparençar
(tu) vas (o vares) aparençar
(ell/ella/vosté) va aparençar
(nosaltres) vam (o vàrem) aparençar
(vosaltres) vau (o vàreu) aparençar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) aparençar

Imperfet
(jo) aparençava
(tu) aparençaves
(ell/ella/vosté) aparençava
(nosaltres) aparençàvem
(vosaltres) aparençàveu
(ells/elles/vostés) aparençaven

Plusquamperfet
(jo) havia aparençat
(tu) havies aparençat
(ell/ella/vosté) havia aparençat
(nosaltres) havíem aparençat
(vosaltres) havíeu aparençat
(ells/elles/vostés) havien aparençat

Passat anterior
(jo) haguí aparençat
(tu) hagueres aparençat
(ell/ella/vosté) hagué aparençat
(nosaltres) haguérem aparençat
(vosaltres) haguéreu aparençat
(ells/elles/vostés) hagueren aparençat

Futur
(jo) aparençaré
(tu) aparençaràs
(ell/ella/vosté) aparençarà
(nosaltres) aparençarem
(vosaltres) aparençaren
(ells/elles/vostés) aparençaran

Futur perfet
(jo) hauré aparençat
(tu) hauràs aparençat
(ell/ella/vosté) haurà aparençat
(nosaltres) haurem aparençat
(vosaltres) haureu aparençat
(ells/elles/vostés) hauran aparençat

Condicional
(jo) aparençaria
(tu) aparençaries
(ell/ella/vosté) aparençaria
(nosaltres) aparençaríem
(vosaltres) aparençaríeu
(ells/elles/vostés) aparençarien

Condicional perfet
(jo) hauria aparençat
(tu) hauries aparençat
(ell/ella/vosté) hauria aparençat
(nosaltres) hauríem aparençat
(vosaltres) hauríeu aparençat
(ells/elles/vostés) haurien aparençat

SUBJUNTIU
Present
(jo) aparence
(tu) aparences
(ell/ella/vosté) aparence
(nosaltres) aparencem
(vosaltres) aparenceu
(ells/elles/vostés) aparencen

Perfet
(jo) haja aparençat
(tu) hages aparençat
(ell/ella/vosté) haja aparençat
(nosaltres) hàgem aparençat
(vosaltres) hàgeu aparençat
(ells/elles/vostés) hagen aparençat

Imperfet
(jo) aparençara
(tu) aparençares
(ell/ella/vosté) aparençara
(nosaltres) aparençàrem
(vosaltres) aparençàreu
(ells/elles/vostés) aparençaren

Plusquamperfet
(jo) haguera aparençat
(tu) hagueres aparençat
(ell/ella/vosté) haguera aparençat
(nosaltres) haguérem aparençat
(vosaltres) haguéreu aparençat
(ells/elles/vostés) hagueren aparençat

IMPERATIU
Present

aparença (tu)
aparence (ell/ella/vosté)
aparencem (nosaltres)
aparenceu (vosaltres)
aparencen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar