animal
1.
a.
m. BIOL.
Ser viu dotat de sensibilitat i de moviment voluntari, que generalment es nodrix d'aliments sòlids.
L'home és un animal racional.
b.
animal brut
BIOL.
Animal irracional.
c.
animal irracional
BIOL.
Qualsevol animal llevat de l'home.
d.
animal racional
BIOL.
L'home.
2.
a.
m.
Animal irracional.
b.
animal de carn
(o
d'abastiment
)
ALIM.
Animal boví, caprí, equí o porcí que es cria per a destinar-lo al consum humà.
c.
animal de companyia
Animal domèstic que amb la seua presència acompanya una persona.
d.
animal de pèl
Mamífer, especialment el domèstic (conill, cabra, cavall, etc.), en contraposició a animal de ploma i al de pell valuosa (visó, xinxilla, etc.).
e.
animal de peu forcat
Artiodàctil, especialment el domèstic (bou, ovella, cabra, etc.), en contraposició a animal de peu redó.
f.
animal de peu redó
Perissodàctil, especialment el domèstic (cavall, ase, mula, etc.), en contraposició a animal de peu forcat.
g.
animal de ploma
Au, especialment l'au gran i comestible (gallina, ànec, titots, etc.), en contraposició a animal de pèl.
h.
animal de sang calenta
Homeoterm.
i.
animal de sang freda
Peciloterm.
j.
animal de tir
Animal que s'utilitza per a tirar un vehicle o una ferramenta agrícola, per a arrossegar objectes pesants.
3.
a.
m.
i
f.
[
fig.
]
Persona grossera, intractable, que actua poc racionalment.
b.
interj.
[
fig.
]
Forma d'insult.
c.
com més alt, més animal
Expressió que s'aplica a una persona que té alçada física, però poca intel·ligència.
d.
fer l'animal
Comportar-se grosserament, irracionalment.
e.
ser
(algú)
més animal que una haca
Ser brusc, poc considerat.
f.
ser un animal de séquia
Ser una persona curta d'enteniment, irracional.
4.
adj.
Relatiu o pertanyent als animals, provinent d'animals.