amorrar
1.
a.
v. tr.
Fer que (algú) es pose tocant de cara o de boca a terra o a qualsevol altre objecte.
El va amorrar contra la taula d'una bescollada.
b.
v. pron.
Beure tocant el broc d'un recipient, d'una aixeta, etc., amb els llavis.
S'amorra a la botija perquè no sap beure a gallet.
2.
a.
v. tr.
Fer tocar (una cosa) a una altra pel seu extrem anterior.
Va amorrar el cotxe a la paret.
b.
amorrar el gallet de l'escopeta
Abaixar-lo fins a tocar el pistó.
c.
amorrar el tir
Tocar més baix d'allà on s'apunta.
3.
a.
v. intr. MAR.
Calar força més de proa que de popa, una embarcació.
b.
v. pron. MAR.
Topar una embarcació contra l'arena d'una platja per la part de la proa.
c.
v. pron. MAR.
Afonar-se més del compte i amb freqüència la proa d'una embarcació, generalment a causa d'una estiba mal feta.