amollar
1.
a.
v. tr.
Deixar anar afluixant.
Amollar un cap.
b.
v. pron.
Anar baixant d'un lloc escorrent-se per una corda, una fusta, etc.
De xicotet m'agradava amollar-me per la barana de l'escala.
2.
a.
v. tr.
Deixar lliure cessant de tindre agarrat, tancat.
Van decidir amollar el presoner. Han amollat els gossos. Amollar el bestiar perquè vaja a pasturar.
b.
v. tr.
Deixar anar cessant de retindre, engegar.
Li amollà un tir. Tenia ganes d'amollar-li una galtada.
c.
v. tr.
[
fig.
]
Afluixar, deixar anar.
Em va amollar una barbaritat.
3.
a.
v. intr.
Afluixar, perdre intensitat, una cosa.
La pluja comença a amollar.
b.
v. intr.
Afluixar, esforçar-se menys en l'execució d'una faena, en una empresa, etc.
Si volem aconseguir la victòria, no podem amollar.