altura
1.
a.
f.
Distància vertical que hi ha d'un punt a la superfície de la Terra o a qualsevol altre element que es pren com a referència.
Els falcons volen a una gran altura.
b.
f.
[
fig.
]
Tindre el nivell d'habilitat, de coneixements, etc., que requerix alguna cosa.
Estar a l'altura de les circumstàncies. No estar a l'altura de la missió encomanada.
c.
f.
Altesa 1.
d.
a l'altura de
Al mateix paral·lel.
Ens vam creuar amb ells a l'altura de Xàtiva. Arribàrem a l'altura del pont.
e.
guanyar altura
Anar més amunt.
L'aeroplà va guanyar altura a poc a poc.
2.
a.
f.
Lloc elevat, elevació del terreny.
b.
f. pl.
Cel.
3.
a.
f. ASTR.
Arc del vertical comptat des de l'horitzó a un astre.
b.
altura de l'Equador
ASTR.
Arc de meridià comprés entre l'Equador i l'horitzó del punt de l'observació.
c.
altura del pol
ASTR.
Arc de meridià comprés entre l'horitzó del punt d'observació i el pol del seu hemisferi.
d.
altura meridiana d'un astre
ASTR.
Altura d'un astre quan passa pel pla meridià.
4.
f. LING.
Grau d'elevació en la freqüència vibratòria de les cordes vocals correlatiu del to.
5.
f. GEOGR.
Alçària determinada utilitzant els instruments d'anivellació.
6.
a.
f. GEOM.
En una figura geomètrica, segment traçat per un vèrtex i perpendicular a un costat, si la figura és plana, o a una cara, si la figura és tridimensional, als quals no pertany, i que s'anomena
base.
b.
f. GEOM.
Longitud d'este segment corresponent a la distància entre el vèrtex i la base.
7.
f. MÚS.
Qualitat del so determinada per la freqüència de les seues vibracions.