almoina (Diccionari)

almoina
1. a. f. Allò que es dóna gratuïtament per a socórrer una necessitat.
b. f. REL. Donatiu fet per esperit religiós o per prescripció religiosa.
c. demanar almoina Mendicar.
2. a. f. HIST. Institució de beneficència de diversos bisbats, que té l'origen en l'edat mitjana.
b. f. HIST. Edifici que albergava la institució de l'almoina, on es procurava ajuda i aliment per als necessitats.

almoina (Traducció Valencià-Castellà)

almoina f. 1. limosna ( m. ).
2. demanar almoina pedir limosna.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb almoinar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
almoinar






Participi
almoinat
almoinada
almoinats
almoinades



Gerundi
almoinant






INDICATIU
Present
(jo) almoine
(tu) almoines
(ell/ella/vosté) almoina
(nosaltres) almoinem
(vosaltres) almoineu
(ells/elles/vostés) almoinen

Perfet
(jo) he almoinat
(tu) has almoinat
(ell/ella/vosté) ha almoinat
(nosaltres) hem almoinat
(vosaltres) heu almoinat
(ells/elles/vostés) han almoinat

Passat simple
(jo) almoiní
(tu) almoinares
(ell/ella/vosté) almoinà
(nosaltres) almoinàrem
(vosaltres) almoinàreu
(ells/elles/vostés) almoinaren

Passat perifràstic
(jo) vaig almoinar
(tu) vas (o vares) almoinar
(ell/ella/vosté) va almoinar
(nosaltres) vam (o vàrem) almoinar
(vosaltres) vau (o vàreu) almoinar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) almoinar

Imperfet
(jo) almoinava
(tu) almoinaves
(ell/ella/vosté) almoinava
(nosaltres) almoinàvem
(vosaltres) almoinàveu
(ells/elles/vostés) almoinaven

Plusquamperfet
(jo) havia almoinat
(tu) havies almoinat
(ell/ella/vosté) havia almoinat
(nosaltres) havíem almoinat
(vosaltres) havíeu almoinat
(ells/elles/vostés) havien almoinat

Passat anterior
(jo) haguí almoinat
(tu) hagueres almoinat
(ell/ella/vosté) hagué almoinat
(nosaltres) haguérem almoinat
(vosaltres) haguéreu almoinat
(ells/elles/vostés) hagueren almoinat

Futur
(jo) almoinaré
(tu) almoinaràs
(ell/ella/vosté) almoinarà
(nosaltres) almoinarem
(vosaltres) almoinareu
(ells/elles/vostés) almoinaran

Futur perfet
(jo) hauré almoinat
(tu) hauràs almoinat
(ell/ella/vosté) haurà almoinat
(nosaltres) haurem almoinat
(vosaltres) haureu almoinat
(ells/elles/vostés) hauran almoinat

Condicional
(jo) almoinaria
(tu) almoinaries
(ell/ella/vosté) almoinaria
(nosaltres) almoinaríem
(vosaltres) almoinaríeu
(ells/elles/vostés) almoinarien

Condicional perfet
(jo) hauria almoinat
(tu) hauries almoinat
(ell/ella/vosté) hauria almoinat
(nosaltres) hauríem almoinat
(vosaltres) hauríeu almoinat
(ells/elles/vostés) haurien almoinat

SUBJUNTIU
Present
(jo) almoine
(tu) almoines
(ell/ella/vosté) almoine
(nosaltres) almoinem
(vosaltres) almoineu
(ells/elles/vostés) almoinen

Perfet
(jo) haja almoinat
(tu) hages almoinat
(ell/ella/vosté) haja almoinat
(nosaltres) hàgem almoinat
(vosaltres) hàgeu almoinat
(ells/elles/vostés) hagen almoinat

Imperfet
(jo) almoinara
(tu) almoinares
(ell/ella/vosté) almoinara
(nosaltres) almoinàrem
(vosaltres) almoinàreu
(ells/elles/vostés) almoinaren

Plusquamperfet
(jo) haguera almoinat
(tu) hagueres almoinat
(ell/ella/vosté) haguera almoinat
(nosaltres) haguérem almoinat
(vosaltres) haguéreu almoinat
(ells/elles/vostés) hagueren almoinat

IMPERATIU
Present

almoina (tu)
almoine (ell/ella/vosté)
almoinem (nosaltres)
almoineu (vosaltres)
almoinen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar