alarma (Diccionari)

alarma
1. a. f. MIL. Avís o senyal que es fa perquè els soldats es preparen per al combat, especialment per a defendre's d'un atac enemic. Alarma naval. Alarma aèria.
b. f. [ p. ext. ] Avís o senyal que es fa en cas de perill. Donar l'alarma. Crit d'alarma. Falsa alarma.
c. f. Dispositiu que s'usa per a donar l'alarma. Hem instal·lat una alarma en l'automòbil.
2. f. [ fig. ] Temor causat per l'aproximació de l'enemic o per un perill que es creu imminent. Posar en alarma.
3. f. PSIC. Sistema del comportament que prepara immediatament una resposta adaptada a una situació urgent.

alarma (Traducció Valencià-Castellà)

alarma f. 1. alarma.
2. falsa alarma falsa alarma, falsa alarma.

alarma (Traducció Castellà-Valencià)

alarma f. 1. alarma.
2. dar la alarma donar l'alarma.
3. dar un toque de alarma fer un crit d'alarma.
4. falsa alarma falsa alarma.
5. voz de alarma crit (o avís ) d'alarma.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb alarmar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
alarmar






Participi
alarmat
alarmada
alarmats
alarmades



Gerundi
alarmant






INDICATIU
Present
(jo) alarme
(tu) alarmes
(ell/ella/vosté) alarma
(nosaltres) alarmem
(vosaltres) alarmeu
(ells/elles/vostés) alarmen

Perfet
(jo) he alarmat
(tu) has alarmat
(ell/ella/vosté) ha alarmat
(nosaltres) hem alarmat
(vosaltres) heu alarmat
(ells/elles/vostés) han alarmat

Passat simple
(jo) alarmí
(tu) alarmares
(ell/ella/vosté) alarmà
(nosaltres) alarmàrem
(vosaltres) alarmàreu
(ells/elles/vostés) alarmaren

Passat perifràstic
(jo) vaig alarmar
(tu) vas (o vares) alarmar
(ell/ella/vosté) va alarmar
(nosaltres) vam (o vàrem) alarmar
(vosaltres) vau (o vàreu) alarmar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) alarmar

Imperfet
(jo) alarmava
(tu) alarmaves
(ell/ella/vosté) alarmava
(nosaltres) alarmàvem
(vosaltres) alarmàveu
(ells/elles/vostés) alarmaven

Plusquamperfet
(jo) havia alarmat
(tu) havies alarmat
(ell/ella/vosté) havia alarmat
(nosaltres) havíem alarmat
(vosaltres) havíeu alarmat
(ells/elles/vostés) havien alarmat

Passat anterior
(jo) haguí alarmat
(tu) hagueres alarmat
(ell/ella/vosté) hagué alarmat
(nosaltres) haguérem alarmat
(vosaltres) haguéreu alarmat
(ells/elles/vostés) hagueren alarmat

Futur
(jo) alarmaré
(tu) alarmaràs
(ell/ella/vosté) alarmarà
(nosaltres) alarmarem
(vosaltres) alarmareu
(ells/elles/vostés) alarmaran

Futur perfet
(jo) hauré alarmat
(tu) hauràs alarmat
(ell/ella/vosté) haurà alarmat
(nosaltres) haurem alarmat
(vosaltres) haureu alarmat
(ells/elles/vostés) hauran alarmat

Condicional
(jo) alarmaria
(tu) alarmaries
(ell/ella/vosté) alarmaria
(nosaltres) alarmaríem
(vosaltres) alarmaríeu
(ells/elles/vostés) alarmarien

Condicional perfet
(jo) hauria alarmat
(tu) hauries alarmat
(ell/ella/vosté) hauria alarmat
(nosaltres) hauríem alarmat
(vosaltres) hauríeu alarmat
(ells/elles/vostés) haurien alarmat

SUBJUNTIU
Present
(jo) alarme
(tu) alarmes
(ell/ella/vosté) alarme
(nosaltres) alarmem
(vosaltres) alarmeu
(ells/elles/vostés) alarmen

Perfet
(jo) haja alarmat
(tu) hages alarmat
(ell/ella/vosté) haja alarmat
(nosaltres) hàgem alarmat
(vosaltres) hàgeu alarmat
(ells/elles/vostés) hagen alarmat

Imperfet
(jo) alarmara
(tu) alarmares
(ell/ella/vosté) alarmara
(nosaltres) alarmàrem
(vosaltres) alarmàreu
(ells/elles/vostés) alarmaren

Plusquamperfet
(jo) haguera alarmat
(tu) hagueres alarmat
(ell/ella/vosté) haguera alarmat
(nosaltres) haguérem alarmat
(vosaltres) haguéreu alarmat
(ells/elles/vostés) hagueren alarmat

IMPERATIU
Present

alarma (tu)
alarme (ell/ella/vosté)
alarmem (nosaltres)
alarmeu (vosaltres)
alarmen (ells/elles/vostés)

Tercera persona singular Presente Indicativo del verb alarmar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
alarmar






Participio
alarmado
alarmada
alarmados
alarmadas



Gerundio
alarmando






INDICATIVO
Presente
(yo) alarmo
(tu) alarmas
(el/ella/Ud.) alarma
(nosotros) alarmamos
(vosotros) alarmáis
(ellos/ellas/Uds.) alarman

Pretérito perfecto simple
(yo) alarmé
(tu) alarmaste
(el/ella/Ud.) alarmó
(nosotros) alarmamos
(vosotros) alarmasteis
(ellos/ellas/Uds.) alarmaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he alarmado
(tu) has alarmado
(el/ella/Ud.) ha alarmado
(nosotros) hemos alarmado
(vosotros) habéis alarmado
(ellos/ellas/Uds.) han alarmado

Pretérito imperfecto
(yo) alarmaba
(tu) alarmabas
(el/ella/Ud.) alarmaba
(nosotros) alarmábamos
(vosotros) alarmabais
(ellos/ellas/Uds.) alarmaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había alarmado
(tu) habías alarmado
(el/ella/Ud.) había alarmado
(nosotros) habíamos alarmado
(vosotros) habíais alarmado
(ellos/ellas/Uds.) habían alarmado

Pretérito anterior
(yo) hube alarmado
(tu) hubiste alarmado
(el/ella/Ud.) hubo alarmado
(nosotros) hubimos alarmado
(vosotros) hubisteis alarmado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron alarmado

Futuro simple
(yo) alarmaré
(tu) alarmarás
(el/ella/Ud.) alarmará
(nosotros) alarmaremos
(vosotros) alarmaréis
(ellos/ellas/Uds.) alarmarán

Futuro compuesto
(yo) habré alarmado
(tu) habrás alarmado
(el/ella/Ud.) habrá alarmado
(nosotros) habremos alarmado
(vosotros) habréis alarmado
(ellos/ellas/Uds.) habrán alarmado

Condicional simple
(yo) alarmaría
(tu) alarmarías
(el/ella/Ud.) alarmaría
(nosotros) alarmaríamos
(vosotros) alarmaríais
(ellos/ellas/Uds.) alarmarían

Condicional compuesto
(yo) habría alarmado
(tu) habrías alarmado
(el/ella/Ud.) habría alarmado
(nosotros) habríamos alarmado
(vosotros) habríais alarmado
(ellos/ellas/Uds.) habrían alarmado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) alarme
(tu) alarmes
(el/ella/Ud.) alarme
(nosotros) alarmemos
(vosotros) alarméis
(ellos/ellas/Uds.) alarmen

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya alarmado
(tu) hayas alarmado
(el/ella/Ud.) haya alarmado
(nosotros) hayamos alarmado
(vosotros) hayáis alarmado
(ellos/ellas/Uds.) hayan alarmado

Pretérito imperfecto I
(yo) alarmara
(tu) alarmaras
(el/ella/Ud.) alarmara
(nosotros) alarmáramos
(vosotros) alarmarais
(ellos/ellas/Uds.) alarmaran

Pretérito imperfecto II
(yo) alarmase
(tu) alarmases
(el/ella/Ud.) alarmase
(nosotros) alarmásemos
(vosotros) alarmaseis
(ellos/ellas/Uds.) alarmasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera alarmado
(tu) hubieras alarmado
(el/ella/Ud.) hubiera alarmado
(nosotros) hubiéramos alarmado
(vosotros) hubierais alarmado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran alarmado

Futuro simple
(yo) alarmare
(tu) alarmares
(el/ella/Ud.) alarmare
(nosotros) alarmáremos
(vosotros) alarmareis
(ellos/ellas/Uds.) alarmaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere alarmado
(tu) hubieres alarmado
(el/ella/Ud.) hubiere alarmado
(nosotros) hubiéremos alarmado
(vosotros) hubiereis alarmado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren alarmado

IMPERATIVO
Presente


alarme (el/ella/Ud.)
alarmemos (nosotros)
alarmad (vosotros)
alarmen (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar