aigua (Diccionari)

aigua
1. a. f. QUÍM. Líquid incolor, inodor i insípid, compost d'hidrogen i d'oxigen, i de fórmula H [dn<-->5] 2 O. Aigua salada. Aigua tèrbola. Aigua gasosa. Aigua carbònica. Aigua d'arròs. Aigua de borratges. Aigua pura. Aigua destil·lada. Aigua beneïda. Aigua de lavanda. Aigua bòrica. Aigua de Vichy. Aigua de pluja. Un poal d'aigua.
b. aigua timolada QUÍM. Solució hidroalcohòlica de timol, desinfectant i antisèptica.
c. aigua acídula QUÍM. Aigua mineral que porta en dissolució àcid carbònic.
d. aigua amoniacal QUÍM. Dissolució d'amoníac en aigua amb formació d'hidròxid amònic.
e. aigua artesiana GEOL. Aigua dels pous artesians.
f. aigua blana QUÍM. Aigua que conté poca quantitat de sals.
g. aigua corrent Aigua que circula per canonades i arriba fins a les cases.
h. aigua de calç QUÍM. Solució saturada d'hidròxid de calci, utilitzada en química analítica i en farmàcia.
i. aigua de clor QUÍM. Solució saturada de clor en aigua, que conté àcid hipoclorós format per hidròlisi, utilitzada com a oxidant.
j. aigua de Colònia PERFUM. Aigua d'olor amb essències de cítrics.
k. aigua de constitució QUÍM. Aigua que es troba combinada en un cristall en proporció fixa, unida químicament per enllaç de coordinació al catió metàl·lic central, o bé unida per enllaç d'hidrogen a l'anió, i que quan es calfa el cristall es desprén amb més dificultat que l'aigua de cristal·lització.
l. aigua de cristal·lització QUÍM. Aigua que entra en proporció fixa com a component físic de cristalls o composts hidratats que perden la seua forma cristal·lina quan s'elimina.
m. aigua de l'amni BIOL. Líquid àmnic.
n. aigua de roses PERFUM. Infusió preparada amb aigua destil·lada, carbonat de calci i essència de roses, que s'utilitza per a tonificar la pell seca.
o. aigua del Carme FARM. Alcohol de melissa compost.
p. aigua d'hidratació QUÍM. Aigua que es troba en un hidrat, que pot ser aigua de constitució o bé ocupar espais buits en la xàrcia cristal·lina, en proporció variable.
q. aigua d'imbibició QUÍM. Aigua que es troba en alguns hidrats que no contribuïx a l'establiment del reticle cristal·lí i que, per tant, pot ser llançada fora reversiblement dels cristalls sense alterar-los macroscòpicament ni modificar la seua estructura.
r. aigua d'inserció QUÍM. Aigua d'imbibició.
s. aigua dolça QUÍM. Aigua potable poc o gens saborosa, per contraposició a la del mar o a les minerals.
t. aigua d'olor PERFUM. Solució alcohòlica d'essències.
u. aigua dura QUÍM. Aigua que conté moltes sals càlciques i magnèsiques.
v. aigua fenicada QUÍM. Dissolució aquosa de fenol al 5%, utilitzada com a desinfectant.
w. aigua ferruginosa QUÍM. Aigua mineral rica en ferro dissolt en forma de bicarbonat.
x. aigua freàtica GEOL. Aigua subterrània que forma un manto lliure.
y. aigua gravitatòria GEOL. Aigua del sòl i del subsòl que s'escorre pel seu pes i que no és retinguda per les forces de capil·laritat.
z. aigua lleugera QUÍM. Aigua que té l'hidrogen amb la seua composició isotòpica natural.
aa. aigua lustral REL. Aigua amb la qual s'arruixaven les víctimes i altres coses en els sacrificis gentílics.
ab. aigua mineral QUÍM. Aigua de font que porta en dissolució substàncies minerals.
ac. aigua mineromedicinal QUÍM./MED. Aigua mineral que s'usa per a la curació d'alguna malaltia.
ad. aigua morta Aigua estancada i sense corrent.
ae. aigua oxigenada QUÍM. Peròxid d'hidrogen, de fórmula H [dn<-->5] 2 O [dn<-->5] 2 , usat en medicina com a desinfectant.
af. aigua pesant QUÍM. Òxid de deuteri, D [dn<-->5] 2 O, format per deuteri i oxigen ordinari.
ag. aigua pesant QUÍM. Cada una de les varietats isotòpiques de l'aigua, amb hidrogen de nombre de massa superior a 1 o amb oxigen de massa superior a 16, o amb els dos al mateix temps.
ah. aigua potable Aigua apta per a ser beguda.
ai. aigua règia QUÍM. Mescla d'un volum d'àcid nítric i de dos o tres volums d'àcid clorhídric, els dos concentrats.
aj. aigua termal GEOL. Aigua que brolla a temperatura superior a la mitjana ambiental.
ak. aigua tònica ALIM. Beguda gasosa, de sabor lleugerament amarg, aromatitzada amb xicotetes quantitats de quinina o naringina.
al. aigües fecals Aigües residuals procedents de les poblacions humanes.
am. aigües negres Aigües fecals.
an. aigües residuals Aigua que ha sigut usada en vivendes, poblacions o zones industrials i arrossega brutícia i detritus.
2. a. f. [ p. ext. ] Pluja. Hui tindrem aigua.
b. donar l'aigua per amor de Déu Ploure molt.
3. a. f. [ p. ext. ] Corrent d'aigua (riu, mar, llac, etc.).
b. aigua amunt Corrent amunt, en direcció cap al lloc d'on baixa l'aigua.
c. aigua avall Corrent avall, en direcció cap al lloc on descendix l'aigua.
d. aigua baixant Situat més avall (en un pendent). Un mas que es troba aigua baixant.
e. aigües d'una nau MAR. Aigües que guarden darrere de la nau l'estela de la seua marxa.
f. aigües històriques NÀUT. Espais marítims que tradicionalment es considera que formen part d'un estat determinat.
g. aigües interiors NÀUT. Espais marítims situats entre les concavitats de la costa que són considerades dins d'una mateixa línia de costa.
h. aigües internacionals NÀUT. Espais marítims no sotmesos a la sobirania de cap Estat.
i. aigües jurisdiccionals (o territorials ) NÀUT. Mar territorial.
j. anar aigua al coll Estar molt afaenat.
k. anar aigua amunt Anar avant.
l. anar aigua avall Anar malament.
m. anar l'aigua per l'última taula Haver-hi una gran alteració de l'orde.
n. anar-se'n a l'aigua Afonar-se, fracassar.
o. ballar l'aigua (a algú) Fer-li gràcies i compliments, afalagar-lo.
p. caminar aigua a coll Amb l'aigua arribant fins al coll.
q. en aigües de En el mar, en un llac, etc., pròxim a un punt de referència. En aigües del port d'Alacant.
r. estar amb l'aigua fins al coll Trobar-se en un gran destret, estar a punt de sucumbir a dificultats econòmiques.
s. fer aigües (algú) Vacil·lar, començar a dubtar, en una empresa, en una creença, en una opinió, etc.
t. fer aigües (una nau) MAR. Entrar l'aigua (en una nau).
u. fia't de l'aigua mansa! Expressió usada per a indicar que un no es pot fiar d'aquells que tenen una aparença excessivament bondadosa i inofensiva.
v. garbellar l'aigua Fer faena debades.
w. línia d'aigua Línia del buc d'una nau fins on s'afona en l'aigua.
x. nadar entre dos aigües Comportar-se amb duplicitat.
y. no anar les aigües per ací Expressió usada per a donar a entendre que allò que passarà amb alguna cosa no és allò que s'ha dit.
z. no trobar aigua en la mar Angoixar-se fàcilment, ofegar-se en un got d'aigua.
aa. ofegar-se en un got (o en poca ) aigua Descoratjar-se, acovardir-se, a la menor dificultat, vore dificultats invencibles on no n'hi ha.
ab. passar per aigua Bullir.
ac. passar per aigua Llavar lleugerament.
ad. passar per aigua Deslluir.
ae. passar-se'n l'aigua Passar el moment oportú, perdre l'ocasió, de fer alguna cosa.
af. passat per aigua Inactual.
ag. portar (o fer anar ) l'aigua al seu molí Procurar que les coses es produïsquen en benefici propi.
ah. portar aigua al mar Pretendre donar a qui té més, ensenyar a qui sap més, etc.
ai. prendre les aigües Fer una cura d'aigües medicinals.
aj. prendre les aigües Estiuejar.
ak. saber per on va l'aigua Expressió usada per a indicar que es coneix la intenció del que diu o fa algú.
al. ser clar com l'aigua (o més clar que l'aigua ) Ser evident.
am. ser home a l'aigua Estar perdut, no tindre esperança de salvació.
an. tornar les aigües a mare Normalitzar-se, regularitzar-se.
ao. traure'n l'aigua clara Arribar a saber amb certesa (alguna cosa), aclarir.
ap. via d'aigua Forat per on entra indegudament aigua en una nau.
4. a. f. Nom genèric que rep qualsevol líquid orgànic de procedència animal (secreció, efusió, humor, etc.), que té un aspecte similar al de l'aigua, com la saliva, la suor, l'orina, etc.
b. f. pl. Líquid amniòtic.
c. canviar l'aigua de les olives Orinar.
d. falses aigües FISIOL. Líquid serós que s'expulsa durant l'embaràs.
e. fer les aigües FISIOL. Trencar aigües abans del part.
f. fer vindre aigua a la boca Fer vindre un gran desig d'alguna cosa.
g. trencar aigües FISIOL. Produir-se l'evacuació del líquid amniòtic que rodeja el fetus, símptoma de la imminència del part.
5. f. Suc de les fruites. Les peres que has comprat tenen molta aigua.
6. acabar en aigua de figues Acabar malament.
7. acabar en aigua de figues Acabar malament.

aigua (Traducció Valencià-Castellà)

aigua f. 1. agua.
2. [una parturienta] trencar aigües romper aguas.
3. acabar en aigua de figues hacerse (alguna cosa) agua (o agua de cerrajas ), acabar de mala manera.
4. aigua amunt agua arriba (o aguas arriba ).
5. aigua avall agua abajo (o aguas abajo ).
6. aigua baixant más abajo.
7. aigua morta agua muerta.
8. aigua oxigenada agua oxigenada.
9. aigua pesant agua pesada.
10. aigua règia agua regia.
11. aigua timolada agua timolada.
12. aigües d'una nau
13. aigües internacionals aguas internacionales.
14. aigües jurisdiccionals (o territorials ) aguas jurisdiccionales (o territoriales ).
15. anar aigua al coll
16. anar aigua amunt ir viento en popa.
17. anar aigua avall ir de capa caída.
18. anar-se'n a l'aigua irse al agua (alguna cosa).
19. ballar l'aigua bailarle (alguien) el agua a (otro).
20. ballar l'aigua (a algú) bailarle (alguien) el agua (a otro).
21. caminar aigua a coll caminar con el agua hasta el cuello.
22. canviar l'aigua de les olives hacer aguas menores.
23. donar l'aigua per amor de Déu llover a cántaros.
24. en aigües de en agüas de.
25. estar amb l'aigua fins al coll estar con el agua a (o hasta la boca ) el cuello (o la garganta ).
26. falses aigües
27. fer aigües hacer agua.
28. fer aigües hacer agua.
29. fer vindre aigua a la boca hacérsele (a alguien) la boca agua, hacérsele (a alguien) la boca agua.
30. fia't de l'aigua mansa! fíate de la Virgen, y no corras.
31. garbellar l'aigua coger agua en cesto (o en harnero ).
32. línia d'aigua línea de agua.
33. nadar entre dos aigües nadar entre dos aguas, nadar entre dos aguas.
34. no anar les aigües per ací
35. ofegar-se en un got (o en poca ) aigua ahogarse (uno) en un vaso de agua.
36. passar per aigua enjuagar.
37. passar-se'n l'aigua
38. passat per aigua pasado por agua.
39. portar (o fer anar ) l'aigua al seu molí llevar (alguien) el agua a su molino.
40. prendre les aigües tomar las aguas.
41. saber per on va l'aigua
42. ser clar com l'aigua (o més clar que l'aigua ) ser claro (o tan claro ) como el agua (o más claro que el agua ).
43. ser home a l'aigua ser (uno) hombre al agua.
44. tirar aigua al mar (o a la mar ) echar agua en el mar.
45. tornar les aigües a mare volver las aguas a su cauce.
46. traure'n l'aigua clara sacar (algo) en claro.
47. via d'aigua vía de agua, vía de agua.

Et pot interessar