aguantar
1.
a.
v. tr.
Sostindre, rebre, sense cedir (el pes d'una cosa, un esforç qualsevol).
El faristol aguanta el llibre. Les bigues aguanten la teulada. Ha aguantat el colp. Aguanta'm la cartera.
b.
v. tr. abs.
Les columnes que sostenien l'arc no han aguantat.
c.
v. pron.
Mantindre's sense caure, sense cedir.
Este home no s'aguanta dret. Esta paret no s'aguanta.
2.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Resistir, suportar.
Aguantar el fred. No puc aguantar açò.
b.
v. pron.
[
fig.
]
Esta teoria no s'aguanta.
3.
a.
v. tr.
Contindre, reprimir.
Si no l'aguantem, ací passarà una desgràcia.
b.
v. pron.
[
fig.
]
M'aguante les ganes de pegar-li.
4.
a.
v. tr. MAR.
Cobrar un cap fins a tindre'l tibant i fent força.
b.
v. tr. MAR.
Capejar (un temporal).
c.
aguantar la caiguda
(o
el rumb
)
MAR.
Mantindre el rumb, especialment quan l'acció del vent o del mar ho fa difícil.