afonar
1.
a.
v. tr.
Fer anar cap al fons.
El temporal afonà tres embarcacions.
b.
v. pron.
Anar-se'n cap al fons.
Les rodes del carro s'afonaren en el fang.
c.
v. pron. NÀUT.
Perdre l'estabilitat en el nivell normal de l'aigua.
d.
v. pron. NÀUT.
Submergir-se completament en l'aigua passant a ocupar un nivell inferior del seu normal.
2.
a.
v. tr.
Fer penetrar profundament (una cosa) dins d'una altra.
Afonà el ganivet en el coll de la víctima.
b.
v. pron.
Els peus s'afonaven en l'arena.
3.
a.
v. tr.
Fer descendir (una cosa) al nivell del sòl o de la superfície sobre la qual descansa.
b.
v. pron.
El cadafal s'afonava cada vegada més.
4.
a.
v. tr.
Destruir (una cosa) trencant-la, fent-hi una obertura, de fora cap a dins, de dalt a baix.
El camió va afonar la porta del garatge.
b.
v. pron.
El pont s'afonà a causa d'un terratrémol.
5.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Arruïnar, destruir, abatre.
Van afonar l'empresa. Pretenien afonar el Govern. La guerra afonà el país.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Fer caure en una situació roïna, en un estat de depressió, d'abatiment, etc.
El tirà afonà el país en la misèria. La mort de sa mare el va afonar.
c.
v. pron.
[
fig.
]
L'imperi s'afonà per causes molt diverses. Té poc de caràcter i s'afona de seguida.