afonar (Diccionari)

afonar
1. a. v. tr. Fer anar cap al fons. El temporal afonà tres embarcacions.
b. v. pron. Anar-se'n cap al fons. Les rodes del carro s'afonaren en el fang.
c. v. pron. NÀUT. Perdre l'estabilitat en el nivell normal de l'aigua.
d. v. pron. NÀUT. Submergir-se completament en l'aigua passant a ocupar un nivell inferior del seu normal.
2. a. v. tr. Fer penetrar profundament (una cosa) dins d'una altra. Afonà el ganivet en el coll de la víctima.
b. v. pron. Els peus s'afonaven en l'arena.
3. a. v. tr. Fer descendir (una cosa) al nivell del sòl o de la superfície sobre la qual descansa.
b. v. pron. El cadafal s'afonava cada vegada més.
4. a. v. tr. Destruir (una cosa) trencant-la, fent-hi una obertura, de fora cap a dins, de dalt a baix. El camió va afonar la porta del garatge.
b. v. pron. El pont s'afonà a causa d'un terratrémol.
5. a. v. tr. [ fig. ] Arruïnar, destruir, abatre. Van afonar l'empresa. Pretenien afonar el Govern. La guerra afonà el país.
b. v. tr. [ fig. ] Fer caure en una situació roïna, en un estat de depressió, d'abatiment, etc. El tirà afonà el país en la misèria. La mort de sa mare el va afonar.
c. v. pron. [ fig. ] L'imperi s'afonà per causes molt diverses. Té poc de caràcter i s'afona de seguida.

afonar (Traducció Valencià-Castellà)

afonar v. tr. hundir,,,, ahondar, alojar, aballar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb afonar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
afonar






Participi
afonat
afonada
afonats
afonades



Gerundi
afonant






INDICATIU
Present
(jo) afone
(tu) afones
(ell/ella/vosté) afona
(nosaltres) afonem
(vosaltres) afoneu
(ells/elles/vostés) afonen

Perfet
(jo) he afonat
(tu) has afonat
(ell/ella/vosté) ha afonat
(nosaltres) hem afonat
(vosaltres) heu afonat
(ells/elles/vostés) han afonat

Passat simple
(jo) afoní
(tu) afonares
(ell/ella/vosté) afonà
(nosaltres) afonàrem
(vosaltres) afonàreu
(ells/elles/vostés) afonaren

Passat perifràstic
(jo) vaig afonar
(tu) vas (o vares) afonar
(ell/ella/vosté) va afonar
(nosaltres) vam (o vàrem) afonar
(vosaltres) vau (o vàreu) afonar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) afonar

Imperfet
(jo) afonava
(tu) afonaves
(ell/ella/vosté) afonava
(nosaltres) afonàvem
(vosaltres) afonàveu
(ells/elles/vostés) afonaven

Plusquamperfet
(jo) havia afonat
(tu) havies afonat
(ell/ella/vosté) havia afonat
(nosaltres) havíem afonat
(vosaltres) havíeu afonat
(ells/elles/vostés) havien afonat

Passat anterior
(jo) haguí afonat
(tu) hagueres afonat
(ell/ella/vosté) hagué afonat
(nosaltres) haguérem afonat
(vosaltres) haguéreu afonat
(ells/elles/vostés) hagueren afonat

Futur
(jo) afonaré
(tu) afonaràs
(ell/ella/vosté) afonarà
(nosaltres) afonarem
(vosaltres) afonareu
(ells/elles/vostés) afonaran

Futur perfet
(jo) hauré afonat
(tu) hauràs afonat
(ell/ella/vosté) haurà afonat
(nosaltres) haurem afonat
(vosaltres) haureu afonat
(ells/elles/vostés) hauran afonat

Condicional
(jo) afonaria
(tu) afonaries
(ell/ella/vosté) afonaria
(nosaltres) afonaríem
(vosaltres) afonaríeu
(ells/elles/vostés) afonarien

Condicional perfet
(jo) hauria afonat
(tu) hauries afonat
(ell/ella/vosté) hauria afonat
(nosaltres) hauríem afonat
(vosaltres) hauríeu afonat
(ells/elles/vostés) haurien afonat

SUBJUNTIU
Present
(jo) afone
(tu) afones
(ell/ella/vosté) afone
(nosaltres) afonem
(vosaltres) afoneu
(ells/elles/vostés) afonen

Perfet
(jo) haja afonat
(tu) hages afonat
(ell/ella/vosté) haja afonat
(nosaltres) hàgem afonat
(vosaltres) hàgeu afonat
(ells/elles/vostés) hagen afonat

Imperfet
(jo) afonara
(tu) afonares
(ell/ella/vosté) afonara
(nosaltres) afonàrem
(vosaltres) afonàreu
(ells/elles/vostés) afonaren

Plusquamperfet
(jo) haguera afonat
(tu) hagueres afonat
(ell/ella/vosté) haguera afonat
(nosaltres) haguérem afonat
(vosaltres) haguéreu afonat
(ells/elles/vostés) hagueren afonat

IMPERATIU
Present

afona (tu)
afone (ell/ella/vosté)
afonem (nosaltres)
afoneu (vosaltres)
afonen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar