aferrar
1.
v. tr.
Subjectar, fixar, (una cosa) a una altra.
2.
v. tr.
Unir amb una substància adherent.
Aferrar l'ansa a la paella.
3.
v. pron.
Agarrar-se fortament a una cosa.
Es va aferrar als braços de la butaca. S'aferrava al meu braç.
4.
v. pron.
Obstinar-se en una cosa.
Es va aferrar a vindre. S'aferra a la seua opinió.
5.
v. pron.
No poder separar-se d'algú o d'alguna cosa.
Un xiquet que s'aferra a sa mare.
6.
v. intr.
Arrelar, una planta o un empelt.
7.
a.
v. tr. MAR.
Amarrar (una vela plegada) sobre la verga o la botavara.
b.
v. tr. MAR.
Fixar fortament (l'àncora) en el fons.
c.
v. tr. MAR.
Subjectar (una nau) a la pròpia nau amb gafes per a permetre l'abordatge.