afermar (Diccionari)

afermar
1. a. v. tr. Fer ferm. Afermar el sostre d'un edifici.
b. v. tr. [ fig. ] Garantir, assegurar, l'equilibri o l'estabilitat (d'algú o d'alguna cosa). Afermar algú en el seu càrrec.
2. a. v. pron. Fer-se ferm. El ministre s'ha afermat en el seu càrrec.
b. v. pron. [ fig. ] Mantindre's ferm, ratificar-se. Es va afermar en la seua decisió.

afermar (Traducció Valencià-Castellà)

afermar v. tr. afirmar, afianzar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb afermar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
afermar






Participi
afermat
afermada
afermats
afermades



Gerundi
afermant






INDICATIU
Present
(jo) aferme
(tu) afermes
(ell/ella/vosté) aferma
(nosaltres) afermem
(vosaltres) afermeu
(ells/elles/vostés) afermen

Perfet
(jo) he afermat
(tu) has afermat
(ell/ella/vosté) ha afermat
(nosaltres) hem afermat
(vosaltres) heu afermat
(ells/elles/vostés) han afermat

Passat simple
(jo) afermí
(tu) afermares
(ell/ella/vosté) afermà
(nosaltres) afermàrem
(vosaltres) afermàreu
(ells/elles/vostés) afermaren

Passat perifràstic
(jo) vaig afermar
(tu) vas (o vares) afermar
(ell/ella/vosté) va afermar
(nosaltres) vam (o vàrem) afermar
(vosaltres) vau (o vàreu) afermar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) afermar

Imperfet
(jo) afermava
(tu) afermaves
(ell/ella/vosté) afermava
(nosaltres) afermàvem
(vosaltres) afermàveu
(ells/elles/vostés) afermaven

Plusquamperfet
(jo) havia afermat
(tu) havies afermat
(ell/ella/vosté) havia afermat
(nosaltres) havíem afermat
(vosaltres) havíeu afermat
(ells/elles/vostés) havien afermat

Passat anterior
(jo) haguí afermat
(tu) hagueres afermat
(ell/ella/vosté) hagué afermat
(nosaltres) haguérem afermat
(vosaltres) haguéreu afermat
(ells/elles/vostés) hagueren afermat

Futur
(jo) afermaré
(tu) afermaràs
(ell/ella/vosté) afermarà
(nosaltres) afermarem
(vosaltres) afermareu
(ells/elles/vostés) afermaran

Futur perfet
(jo) hauré afermat
(tu) hauràs afermat
(ell/ella/vosté) haurà afermat
(nosaltres) haurem afermat
(vosaltres) haureu afermat
(ells/elles/vostés) hauran afermat

Condicional
(jo) afermaria
(tu) afermaries
(ell/ella/vosté) afermaria
(nosaltres) afermaríem
(vosaltres) afermaríeu
(ells/elles/vostés) afermarien

Condicional perfet
(jo) hauria afermat
(tu) hauries afermat
(ell/ella/vosté) hauria afermat
(nosaltres) hauríem afermat
(vosaltres) hauríeu afermat
(ells/elles/vostés) haurien afermat

SUBJUNTIU
Present
(jo) aferme
(tu) afermes
(ell/ella/vosté) aferme
(nosaltres) afermem
(vosaltres) afermeu
(ells/elles/vostés) afermen

Perfet
(jo) haja afermat
(tu) hages afermat
(ell/ella/vosté) haja afermat
(nosaltres) hàgem afermat
(vosaltres) hàgeu afermat
(ells/elles/vostés) hagen afermat

Imperfet
(jo) afermara
(tu) afermares
(ell/ella/vosté) afermara
(nosaltres) afermàrem
(vosaltres) afermàreu
(ells/elles/vostés) afermaren

Plusquamperfet
(jo) haguera afermat
(tu) hagueres afermat
(ell/ella/vosté) haguera afermat
(nosaltres) haguérem afermat
(vosaltres) haguéreu afermat
(ells/elles/vostés) hagueren afermat

IMPERATIU
Present

aferma (tu)
aferme (ell/ella/vosté)
afermem (nosaltres)
afermeu (vosaltres)
afermen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar