advindre (Diccionari)

advindre
v. intr. Vindre, especialment d'una manera fortuïta, accidental.

advindre (Traducció Valencià-Castellà)

advindre v. intr. advenir.

advenir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
advenir






Participi
advingut
advinguda
advinguts
advingudes



Gerundi
advenint






INDICATIU
Present
(jo) advinc
(tu) advens
(ell/ella/vosté) advé
(nosaltres) advenim
(vosaltres) adveniu
(ells/elles/vostés) advenen

Perfet
(jo) he advingut
(tu) has advingut
(ell/ella/vosté) ha advingut
(nosaltres) hem advingut
(vosaltres) heu advingut
(ells/elles/vostés) han advingut

Passat simple
(jo) advinguí
(tu) advingueres
(ell/ella/vosté) advingué
(nosaltres) advinguérem
(vosaltres) advinguéreu
(ells/elles/vostés) advingueren

Passat perifràstic
(jo) vaig advenir
(tu) vas (o vares) advenir
(ell/ella/vosté) va advenir
(nosaltres) vam (o vàrem) advenir
(vosaltres) vau (o vàreu) advenir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) advenir

Imperfet
(jo) advenia
(tu) advenies
(ell/ella/vosté) advenia
(nosaltres) adveníem
(vosaltres) adveníeu
(ells/elles/vostés) advenien

Plusquamperfet
(jo) havia advingut
(tu) havies advingut
(ell/ella/vosté) havia advingut
(nosaltres) havíem advingut
(vosaltres) havíeu advingut
(ells/elles/vostés) havien advingut

Passat anterior
(jo) haguí advingut
(tu) hagueres advingut
(ell/ella/vosté) hagué advingut
(nosaltres) haguérem advingut
(vosaltres) haguéreu advingut
(ells/elles/vostés) hagueren advingut

Futur
(jo) advindré
(tu) advindràs
(ell/ella/vosté) advindrà
(nosaltres) advindrem
(vosaltres) advindreu
(ells/elles/vostés) advindran

Futur perfet
(jo) hauré advingut
(tu) hauràs advingut
(ell/ella/vosté) haurà advingut
(nosaltres) haurem advingut
(vosaltres) haureu advingut
(ells/elles/vostés) hauran advingut

Condicional
(jo) advindria
(tu) advindries
(ell/ella/vosté) advindria
(nosaltres) advindríem
(vosaltres) advindríeu
(ells/elles/vostés) advindrien

Condicional perfet
(jo) hauria advingut
(tu) hauries advingut
(ell/ella/vosté) hauria advingut
(nosaltres) hauríem advingut
(vosaltres) hauríeu advingut
(ells/elles/vostés) haurien advingut

SUBJUNTIU
Present
(jo) advinga
(tu) advingues
(ell/ella/vosté) advinga
(nosaltres) advinguem
(vosaltres) advingueu
(ells/elles/vostés) advinguen

Perfet
(jo) haja advingut
(tu) hages advingut
(ell/ella/vosté) haja advingut
(nosaltres) hàgem advingut
(vosaltres) hàgeu advingut
(ells/elles/vostés) hagen advingut

Imperfet
(jo) advinguera
(tu) advingueres
(ell/ella/vosté) advinguera
(nosaltres) advinguérem
(vosaltres) advinguéreu
(ells/elles/vostés) advingueren

Plusquamperfet
(jo) haguera advingut
(tu) hagueres advingut
(ell/ella/vosté) haguera advingut
(nosaltres) haguérem advingut
(vosaltres) haguéreu advingut
(ells/elles/vostés) hagueren advingut

IMPERATIU
Present

advén (tu)
advinga (ell/ella/vosté)
advinguem (nosaltres)
adveniu (vosaltres)
advinguen (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb advindre (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
advindre






Participi
advingut
advinguda
advinguts
advingudes



Gerundi
advenint






INDICATIU
Present
(jo) advinc
(tu) advens
(ell/ella/vosté) advé
(nosaltres) advenim
(vosaltres) adveniu
(ells/elles/vostés) advenen

Perfet
(jo) he advingut
(tu) has advingut
(ell/ella/vosté) ha advingut
(nosaltres) hem advingut
(vosaltres) heu advingut
(ells/elles/vostés) han advingut

Passat simple
(jo) advinguí
(tu) advingueres
(ell/ella/vosté) advingué
(nosaltres) advinguérem
(vosaltres) advinguéreu
(ells/elles/vostés) advingueren

Passat perifràstic
(jo) vaig advindre
(tu) vas (o vares) advindre
(ell/ella/vosté) va advindre
(nosaltres) vam (o vàrem) advindre
(vosaltres) vau (o vàreu) advindre
(ells/elles/vostés) van (o vàren) advindre

Imperfet
(jo) advenia
(tu) advenies
(ell/ella/vosté) advenia
(nosaltres) adveníem
(vosaltres) adveníeu
(ells/elles/vostés) advenien

Plusquamperfet
(jo) havia advingut
(tu) havies advingut
(ell/ella/vosté) havia advingut
(nosaltres) havíem advingut
(vosaltres) havíeu advingut
(ells/elles/vostés) havien advingut

Passat anterior
(jo) haguí advingut
(tu) hagueres advingut
(ell/ella/vosté) hagué advingut
(nosaltres) haguérem advingut
(vosaltres) haguéreu advingut
(ells/elles/vostés) hagueren advingut

Futur
(jo) advindré
(tu) advindràs
(ell/ella/vosté) advindrà
(nosaltres) advindrem
(vosaltres) advindreu
(ells/elles/vostés) advindran

Futur perfet
(jo) hauré advingut
(tu) hauràs advingut
(ell/ella/vosté) haurà advingut
(nosaltres) haurem advingut
(vosaltres) haureu advingut
(ells/elles/vostés) hauran advingut

Condicional
(jo) advindria
(tu) advindries
(ell/ella/vosté) advindria
(nosaltres) advindríem
(vosaltres) advindríeu
(ells/elles/vostés) advindrien

Condicional perfet
(jo) hauria advingut
(tu) hauries advingut
(ell/ella/vosté) hauria advingut
(nosaltres) hauríem advingut
(vosaltres) hauríeu advingut
(ells/elles/vostés) haurien advingut

SUBJUNTIU
Present
(jo) advinga
(tu) advingues
(ell/ella/vosté) advinga
(nosaltres) advinguem
(vosaltres) advingueu
(ells/elles/vostés) advinguen

Perfet
(jo) haja advingut
(tu) hages advingut
(ell/ella/vosté) haja advingut
(nosaltres) hàgem advingut
(vosaltres) hàgeu advingut
(ells/elles/vostés) hagen advingut

Imperfet
(jo) advinguera
(tu) advingueres
(ell/ella/vosté) advinguera
(nosaltres) advinguérem
(vosaltres) advinguéreu
(ells/elles/vostés) advingueren

Plusquamperfet
(jo) haguera advingut
(tu) hagueres advingut
(ell/ella/vosté) haguera advingut
(nosaltres) haguérem advingut
(vosaltres) haguéreu advingut
(ells/elles/vostés) hagueren advingut

IMPERATIU
Present

advén (tu)
advinga (ell/ella/vosté)
advinguem (nosaltres)
adveniu (vosaltres)
advinguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar