acreditar
1.
a.
v. tr.
Fer digna de crèdit (una cosa o una persona).
Els científics més prestigiosos acrediten esta teoria. La seua trajectòria professional l'acredita.
b.
v. pron.
Buscar crèdit, aconseguir crèdit.
S'ha acreditat com un bon cirurgià.
2.
v. tr.
Assegurar la realitat (d'una cosa), fer que es considere verdadera.
Diversos testimonis acrediten la seua innocència.
3.
v. tr.
Testimoniar que (una persona) té facultats per a dur a terme una missió diplomàtica, cultural, comercial, etc., especialment que està autoritzada per a representar, com a ambaixador o agent diplomàtic, un estat davant d'un altre, o bé davant d'un organisme internacional.
4.
v. tr. ECON.
Abonar.
5.
v. tr. DRET
Reconéixer un crèdit.