Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb accidentar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
accidentar






Participi
accidentat
accidentada
accidentats
accidentades



Gerundi
accidentant






INDICATIU
Present
(jo) accidente
(tu) accidentes
(ell/ella/vosté) accidenta
(nosaltres) accidentem
(vosaltres) accidenteu
(ells/elles/vostés) accidenten

Perfet
(jo) he accidentat
(tu) has accidentat
(ell/ella/vosté) ha accidentat
(nosaltres) hem accidentat
(vosaltres) heu accidentat
(ells/elles/vostés) han accidentat

Passat simple
(jo) accidentí
(tu) accidentares
(ell/ella/vosté) accidentà
(nosaltres) accidentàrem
(vosaltres) accidentàreu
(ells/elles/vostés) accidentaren

Passat perifràstic
(jo) vaig accidentar
(tu) vas (o vares) accidentar
(ell/ella/vosté) va accidentar
(nosaltres) vam (o vàrem) accidentar
(vosaltres) vau (o vàreu) accidentar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) accidentar

Imperfet
(jo) accidentava
(tu) accidentaves
(ell/ella/vosté) accidentava
(nosaltres) accidentàvem
(vosaltres) accidentàveu
(ells/elles/vostés) accidentaven

Plusquamperfet
(jo) havia accidentat
(tu) havies accidentat
(ell/ella/vosté) havia accidentat
(nosaltres) havíem accidentat
(vosaltres) havíeu accidentat
(ells/elles/vostés) havien accidentat

Passat anterior
(jo) haguí accidentat
(tu) hagueres accidentat
(ell/ella/vosté) hagué accidentat
(nosaltres) haguérem accidentat
(vosaltres) haguéreu accidentat
(ells/elles/vostés) hagueren accidentat

Futur
(jo) accidentaré
(tu) accidentaràs
(ell/ella/vosté) accidentarà
(nosaltres) accidentarem
(vosaltres) accidentareu
(ells/elles/vostés) accidentaran

Futur perfet
(jo) hauré accidentat
(tu) hauràs accidentat
(ell/ella/vosté) haurà accidentat
(nosaltres) haurem accidentat
(vosaltres) haureu accidentat
(ells/elles/vostés) hauran accidentat

Condicional
(jo) accidentaria
(tu) accidentaries
(ell/ella/vosté) accidentaria
(nosaltres) accidentaríem
(vosaltres) accidentaríeu
(ells/elles/vostés) accidentarien

Condicional perfet
(jo) hauria accidentat
(tu) hauries accidentat
(ell/ella/vosté) hauria accidentat
(nosaltres) hauríem accidentat
(vosaltres) hauríeu accidentat
(ells/elles/vostés) haurien accidentat

SUBJUNTIU
Present
(jo) accidente
(tu) accidentes
(ell/ella/vosté) accidente
(nosaltres) accidentem
(vosaltres) accidenteu
(ells/elles/vostés) accidenten

Perfet
(jo) haja accidentat
(tu) hages accidentat
(ell/ella/vosté) haja accidentat
(nosaltres) hàgem accidentat
(vosaltres) hàgeu accidentat
(ells/elles/vostés) hagen accidentat

Imperfet
(jo) accidentara
(tu) accidentares
(ell/ella/vosté) accidentara
(nosaltres) accidentàrem
(vosaltres) accidentàreu
(ells/elles/vostés) accidentaren

Plusquamperfet
(jo) haguera accidentat
(tu) hagueres accidentat
(ell/ella/vosté) haguera accidentat
(nosaltres) haguérem accidentat
(vosaltres) haguéreu accidentat
(ells/elles/vostés) hagueren accidentat

IMPERATIU
Present

accidenta (tu)
accidente (ell/ella/vosté)
accidentem (nosaltres)
accidenteu (vosaltres)
accidenten (ells/elles/vostés)

Primera persona singular Infinitivo Formas Impersonales del verb accidentar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
accidentar






Participio
accidentado
accidentada
accidentados
accidentadas



Gerundio
accidentando






INDICATIVO
Presente
(yo) accidento
(tu) accidentas
(el/ella/Ud.) accidenta
(nosotros) accidentamos
(vosotros) accidentáis
(ellos/ellas/Uds.) accidentan

Pretérito perfecto simple
(yo) accidenté
(tu) accidentaste
(el/ella/Ud.) accidentó
(nosotros) accidentamos
(vosotros) accidentasteis
(ellos/ellas/Uds.) accidentaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he accidentado
(tu) has accidentado
(el/ella/Ud.) ha accidentado
(nosotros) hemos accidentado
(vosotros) habéis accidentado
(ellos/ellas/Uds.) han accidentado

Pretérito imperfecto
(yo) accidentaba
(tu) accidentabas
(el/ella/Ud.) accidentaba
(nosotros) accidentábamos
(vosotros) accidentabais
(ellos/ellas/Uds.) accidentaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había accidentado
(tu) habías accidentado
(el/ella/Ud.) había accidentado
(nosotros) habíamos accidentado
(vosotros) habíais accidentado
(ellos/ellas/Uds.) habían accidentado

Pretérito anterior
(yo) hube accidentado
(tu) hubiste accidentado
(el/ella/Ud.) hubo accidentado
(nosotros) hubimos accidentado
(vosotros) hubisteis accidentado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron accidentado

Futuro simple
(yo) accidentaré
(tu) accidentarás
(el/ella/Ud.) accidentará
(nosotros) accidentaremos
(vosotros) accidentaréis
(ellos/ellas/Uds.) accidentarán

Futuro compuesto
(yo) habré accidentado
(tu) habrás accidentado
(el/ella/Ud.) habrá accidentado
(nosotros) habremos accidentado
(vosotros) habréis accidentado
(ellos/ellas/Uds.) habrán accidentado

Condicional simple
(yo) accidentaría
(tu) accidentarías
(el/ella/Ud.) accidentaría
(nosotros) accidentaríamos
(vosotros) accidentaríais
(ellos/ellas/Uds.) accidentarían

Condicional compuesto
(yo) habría accidentado
(tu) habrías accidentado
(el/ella/Ud.) habría accidentado
(nosotros) habríamos accidentado
(vosotros) habríais accidentado
(ellos/ellas/Uds.) habrían accidentado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) accidente
(tu) accidentes
(el/ella/Ud.) accidente
(nosotros) accidentemos
(vosotros) accidentéis
(ellos/ellas/Uds.) accidenten

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya accidentado
(tu) hayas accidentado
(el/ella/Ud.) haya accidentado
(nosotros) hayamos accidentado
(vosotros) hayáis accidentado
(ellos/ellas/Uds.) hayan accidentado

Pretérito imperfecto I
(yo) accidentara
(tu) accidentaras
(el/ella/Ud.) accidentara
(nosotros) accidentáramos
(vosotros) accidentarais
(ellos/ellas/Uds.) accidentaran

Pretérito imperfecto II
(yo) accidentase
(tu) accidentases
(el/ella/Ud.) accidentase
(nosotros) accidentásemos
(vosotros) accidentaseis
(ellos/ellas/Uds.) accidentasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera accidentado
(tu) hubieras accidentado
(el/ella/Ud.) hubiera accidentado
(nosotros) hubiéramos accidentado
(vosotros) hubierais accidentado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran accidentado

Futuro simple
(yo) accidentare
(tu) accidentares
(el/ella/Ud.) accidentare
(nosotros) accidentáremos
(vosotros) accidentareis
(ellos/ellas/Uds.) accidentaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere accidentado
(tu) hubieres accidentado
(el/ella/Ud.) hubiere accidentado
(nosotros) hubiéremos accidentado
(vosotros) hubiereis accidentado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren accidentado

IMPERATIVO
Presente


accidente (el/ella/Ud.)
accidentemos (nosotros)
accidentad (vosotros)
accidenten (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar