abraçar
1.
a.
v. tr.
Cenyir (algú o alguna cosa) amb els braços.
La columna era tan grossa que no podia abraçar-la.
b.
v. tr.
[
esp.
]
Cenyir (algú) amb els braços en senyal de salutació o d'afecte.
Abraçà la mare tendrament.
c.
v. pron.
Pare i fill es van abraçar.
2.
v. pron.
Agarrar-se a alguna cosa cenyint-la amb els braços.
S'hagué d'abraçar a un arbre per no caure.
3.
v. tr.
Rodejar, cenyir.
El riu abraça la ciutat.
4.
v. tr.
Entregar-se o adherir-se (a una idea, una causa, una creença, etc.).
Abraçar la fe catòlica. Abraçar un ideal.
5.
v. tr.
Comprendre, incloure, (alguna cosa) completament.
La novel·la abraçà un període molt important de la nostra història.
6.
v. tr.
Percebre amb la vista o el pensament (alguna cosa).
Abraçava tot el poble amb la mirada.
7.
v. tr.
Subjectar o sostindre amb el braç.
Abraçar l'escut.
8.
qui molt abraça poc estreny
Expressió que s'aplica a la persona que fa moltes activitats alhora i no en fa cap bé.