ablanir
1.
a.
v. tr.
Fer blana (una cosa), estovar-la.
El foc ablanix la cera.
b.
v. pron.
F
er-se blana una cosa, estovar-se.
La cera s'ablanix amb la calor.
2.
a.
v. tr.
Mitigar, suavitzar, fer menys viu.
No hi havia res que poguera ablanir el seu dolor.
b.
v. tr.
Calmar, fer desaparéixer, un estat d'agitació, violència, intransigència, etc., (en algú).
Els nostres precs no aconseguiren ablanir el jutge.
3.
v. tr.
Pegar una palissa (a algú).
No et baralles amb ells, que t'ablaniran.