abandonar
1.
v. tr.
Deixar en poder d'algú o d'alguna cosa, sotmés a l'acció d'algú o d'alguna cosa.
Han abandonat la casa als lladres. Abandonàrem la barca al corrent de l'aigua.
2.
v. pron.
[
fig.
]
Entregar-se completament a una passió, a una emoció, a un vici, etc.
S'ha abandonat a la beguda. No t'abandones a la melancolia.
3.
v. tr.
Renunciar (a una cosa).
Ha abandonat el seu projecte. Ha abandonat la presidència del partit. El boxejador volia abandonar el combat.
4.
v. tr.
Deixar (algú o alguna cosa) sense atenció o protecció.
Abandonar els fills està castigat per la llei. Han acusat l'Ajuntament d'abandonar els barris perifèrics.
5.
v. tr.
Deixar (un lloc), anar-se'n.
Abandonàrem el poble quan encara era de nit.
6.
v. tr.
Deixar que (una cosa) baixe excessivament de preu.
7.
v. tr.
Deixar (una nau) a l'abandó.
8.
v. intr.
Retirar-se d'una competició esportiva, d'un joc, etc., abans que s'acabe, per incapacitat física o en senyal de protesta.
El boxejador ha abandonat, perquè era absolutament impossible continuar el combat en eixes condicions físiques.
9.
v. pron.
Descuidar l'aspecte, els interessos, etc., propis.
Des que es va quedar sense faena, s'ha abandonat molt.