abalançar-se (Diccionari)

abalançar-se
1. v. pron. Llançar-se contra algú.
2. v. pron. Fer el cos cap avant recolzant-lo sobre alguna cosa, de manera que faça balança, que s'incline excessivament.

abalançar-se (Traducció Valencià-Castellà)

abalançar-se v. pron. 1. [ llançar-se ] abalanzarse. S'abalançaren sobre el meu germà. ® Se abalanzaron sobre mi hermano.
2. [ abocar-se ] asomarse, inclinarse.

Et pot interessar