enveja (Diccionari)

enveja
1. f. Desig d'allò que posseïx una altra persona.
2. f. Sentiment, sovint d'odi, cap a la persona que posseïx allò que nosaltres no posseïm.
3. f. Desig 3.
4. f. REL. Un dels set pecats capitals.
5. fer enveja Despertar un desig.

enveja (Traducció Valencià-Castellà)

enveja f. 1. envidia, Enveja.
2. fer enveja dar envidia.

Enveja (Traducció Castellà-Valencià)

Enveja f. enveja.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb envejar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
envejar






Participi
envejat
envejada
envejats
envejades



Gerundi
envejant






INDICATIU
Present
(jo) envege
(tu) enveges
(ell/ella/vosté) enveja
(nosaltres) envegem
(vosaltres) envegeu
(ells/elles/vostés) envegen

Perfet
(jo) he envejat
(tu) has envejat
(ell/ella/vosté) ha envejat
(nosaltres) hem envejat
(vosaltres) heu envejat
(ells/elles/vostés) han envejat

Passat simple
(jo) envegí
(tu) envejares
(ell/ella/vosté) envejà
(nosaltres) envejàrem
(vosaltres) envejàreu
(ells/elles/vostés) envejaren

Passat perifràstic
(jo) vaig envejar
(tu) vas (o vares) envejar
(ell/ella/vosté) va envejar
(nosaltres) vam (o vàrem) envejar
(vosaltres) vau (o vàreu) envejar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) envejar

Imperfet
(jo) envejava
(tu) envejaves
(ell/ella/vosté) envejava
(nosaltres) envejàvem
(vosaltres) envejàveu
(ells/elles/vostés) envejaven

Plusquamperfet
(jo) havia envejat
(tu) havies envejat
(ell/ella/vosté) havia envejat
(nosaltres) havíem envejat
(vosaltres) havíeu envejat
(ells/elles/vostés) havien envejat

Passat anterior
(jo) haguí envejat
(tu) hagueres envejat
(ell/ella/vosté) hagué envejat
(nosaltres) haguérem envejat
(vosaltres) haguéreu envejat
(ells/elles/vostés) hagueren envejat

Futur
(jo) envejaré
(tu) envejaràs
(ell/ella/vosté) envejarà
(nosaltres) envejarem
(vosaltres) envejareu
(ells/elles/vostés) envejaran

Futur perfet
(jo) hauré envejat
(tu) hauràs envejat
(ell/ella/vosté) haurà envejat
(nosaltres) haurem envejat
(vosaltres) haureu envejat
(ells/elles/vostés) hauran envejat

Condicional
(jo) envejaria
(tu) envejaries
(ell/ella/vosté) envejaria
(nosaltres) envejaríem
(vosaltres) envejaríeu
(ells/elles/vostés) envejarien

Condicional perfet
(jo) hauria envejat
(tu) hauries envejat
(ell/ella/vosté) hauria envejat
(nosaltres) hauríem envejat
(vosaltres) hauríeu envejat
(ells/elles/vostés) haurien envejat

SUBJUNTIU
Present
(jo) envege
(tu) enveges
(ell/ella/vosté) envege
(nosaltres) envegem
(vosaltres) envegeu
(ells/elles/vostés) envegen

Perfet
(jo) haja envejat
(tu) hages envejat
(ell/ella/vosté) haja envejat
(nosaltres) hàgem envejat
(vosaltres) hàgeu envejat
(ells/elles/vostés) hagen envejat

Imperfet
(jo) envejara
(tu) envejares
(ell/ella/vosté) envejara
(nosaltres) envejàrem
(vosaltres) envejàreu
(ells/elles/vostés) envejaren

Plusquamperfet
(jo) haguera envejat
(tu) hagueres envejat
(ell/ella/vosté) haguera envejat
(nosaltres) haguérem envejat
(vosaltres) haguéreu envejat
(ells/elles/vostés) hagueren envejat

IMPERATIU
Present

enveja (tu)
envege (ell/ella/vosté)
envegem (nosaltres)
envegeu (vosaltres)
envegen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar