vetlador -a
[o
vetllador
]
1.
adj.
i
m.
i
f.
Que vetla, dit especialment de la persona que es dedica a vetlar malalts.
Una monja vetladora.
2.
a.
m. MOBIL.
Tauleta damunt la qual es col·locava un llum i que servia per a treballar-hi a la nit els sabaters, les cosidores, etc.
b.
m.
[
p. ext.
]
MOBIL.
Tauleta, generalment redona, d'un sol petge trifurcat a la base.