tornaveu
1.
a.
m.
Dispositiu en forma de dosser, de volta, de campana, etc., que reflectint la veu de la persona que parla, permet sentir-lo millor, de més lluny.
El tornaveu d'una trona. El tornaveu de l'apuntador d'un teatre.
b.
m.
Posts recobertes de plom o d'altres materials, col·locades obliquament i en sentit horitzontal a les finestres de certs campanars, les quals, a més de reflectir el so cap avall, servixen per a escopir la pluja cap a fora.
2.
m.
[
fig.
]
Persona que repetix o transmet el que un altre diu.
3.
m.
Eco.